Publicitat

La ronda del General Mitre o Gran Via de Ronda

Va separar barris: la Bonanova amb Monterols i Galvany, i, sobretot, el Putxet amb el Farró, uns barris que tendien a confondre's

spot_img

Publicat el 19.4.2022 6:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El Passeig de Ronda, el Cinturó de Ronda o la Ronda del Mig (segons denominacions de diverses èpoques), és una via ràpida de 13 km de longitud entre la plaça Cerdà i la Ronda del Guinardó, que travessa Barcelona horitzontalment. El seu origen és en el Pla d’Enllaços de l’arquitecte Léon Jaussely, de 1905, però fins al 1925 no es va aprovar la part de Sarrià i Sant Gervasi, amb el nom de Gran Via de Ronda (després va rebre el nom de General Mitre).

Publicitat

El projecte, que s’inicià el 1940, s’anà fent molt lentament, obrint la via en petits trams; encara va patir alguns canvis, sobretot a la part entre la plaça de Prat de la Riba i la Via Augusta, per evitar passar pel mig del barri de les Tres Torres. En general, la Ronda intentava passar per zones sense urbanitzar, però entre Muntaner i la plaça Lesseps no va ser possible: es van perdre carrers sencers com Illes i Vidal, Wagner, Jules Verne i Dalmau Gualbes, i d’altres, com Pàdua, van quedar escapçats. També va ser conflictiva l’arribada a la plaça Lesseps. Van desaparèixer un munt d’habitatges, sobretot torres i torretes. Les obres van acabar a principi dels anys setanta: el 19 de març del 1970 s’inaugurava el controvertit túnel per sota del carrer Muntaner.

Publicitat

La Ronda de Mitre també va separar barris: la Bonanova amb Monterols i Galvany, i, sobretot, el Putxet amb el Farró, uns barris que en aquest sector entorn de Ballester, Pàdua i Septimània tendien a confondre’s, ja que responien a una mateixa concepció urbanística, la de la ciutat-jardí. La casa Tosquella, que acumula molts anys de decadència, és una icona del que es va perdre.

El 2015 es va haver de fer una reforma important de General Mitre: es va suprimir el túnel de Muntaner i es va maquillar el màxim possible el seu caràcter de via ràpida: es van eixamplar les voreres, es van crear petites zones verdes, es va intentar revertir la fragmentació urbana amb més passos de vianants i pacificar els carrers afluents. Es va guanyar qualitat urbana i mediambiental, però no es va poder revertir del tot la negativa situació que s’havia creat: el trànsit encara és intens, amb col·lapses habituals a les hores punta, i una contaminació molt elevada.

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

La Xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Transformacions silencioses: l’evolució cap als mamífers

Si no hagués estat pels canvis de peixos i rèptils, i per la desaparició dels dinosaures, nosaltres no hi seríem

Aquests són els 26 projectes de Sarrià-Sant Gervasi que arriben a la votació final dels pressupostos participatius

Les propostes se centren principalment en la mobilitat, la cultura popular i els espais verds

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí