Dimecres 24, abril 2024
9.4 C
Sant Gervasi
9.3 C
Sarrià
Publicitat

La ronda del General Mitre o Gran Via de Ronda

Va separar barris: la Bonanova amb Monterols i Galvany, i, sobretot, el Putxet amb el Farró, uns barris que tendien a confondre's

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El Passeig de Ronda, el Cinturó de Ronda o la Ronda del Mig (segons denominacions de diverses èpoques), és una via ràpida de 13 km de longitud entre la plaça Cerdà i la Ronda del Guinardó, que travessa Barcelona horitzontalment. El seu origen és en el Pla d’Enllaços de l’arquitecte Léon Jaussely, de 1905, però fins al 1925 no es va aprovar la part de Sarrià i Sant Gervasi, amb el nom de Gran Via de Ronda (després va rebre el nom de General Mitre).

Publicitat

El projecte, que s’inicià el 1940, s’anà fent molt lentament, obrint la via en petits trams; encara va patir alguns canvis, sobretot a la part entre la plaça de Prat de la Riba i la Via Augusta, per evitar passar pel mig del barri de les Tres Torres. En general, la Ronda intentava passar per zones sense urbanitzar, però entre Muntaner i la plaça Lesseps no va ser possible: es van perdre carrers sencers com Illes i Vidal, Wagner, Jules Verne i Dalmau Gualbes, i d’altres, com Pàdua, van quedar escapçats. També va ser conflictiva l’arribada a la plaça Lesseps. Van desaparèixer un munt d’habitatges, sobretot torres i torretes. Les obres van acabar a principi dels anys setanta: el 19 de març del 1970 s’inaugurava el controvertit túnel per sota del carrer Muntaner.

Publicitat

La Ronda de Mitre també va separar barris: la Bonanova amb Monterols i Galvany, i, sobretot, el Putxet amb el Farró, uns barris que en aquest sector entorn de Ballester, Pàdua i Septimània tendien a confondre’s, ja que responien a una mateixa concepció urbanística, la de la ciutat-jardí. La casa Tosquella, que acumula molts anys de decadència, és una icona del que es va perdre.

El 2015 es va haver de fer una reforma important de General Mitre: es va suprimir el túnel de Muntaner i es va maquillar el màxim possible el seu caràcter de via ràpida: es van eixamplar les voreres, es van crear petites zones verdes, es va intentar revertir la fragmentació urbana amb més passos de vianants i pacificar els carrers afluents. Es va guanyar qualitat urbana i mediambiental, però no es va poder revertir del tot la negativa situació que s’havia creat: el trànsit encara és intens, amb col·lapses habituals a les hores punta, i una contaminació molt elevada.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.