Publicitat

La Tamarita, un jardí d’estil renaixentista

spot_img

Publicat el 10.4.2017 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume d’Oleza

Els jardins de la Tamarita estan situats a la plaça Kennedy, a la intersecció del Passeig de Sant Gervasi i l’Av. Tibidabo. Ocupen una part de l’antic torrent conegut com el Frare Blanc i van ser propietat de la família Craywinckel, una família catalana d’origen belga. Posteriorment va ser adquirida per Llorenç Mata, un industrial cotoner adinerat de Barcelona. A la seva mort el seu nebot Alfred Mata Julià es va fer càrrec dels seus negocis així com de la propietat de la finca. Aquest últim va encarregar l’any 1918 la remodelació dels jardins al conegut arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí, qui els va reformar i transformar influenciat per l’estil dels jardins francesos de l’època. En el transcurs de la Guerra Civil, la finca va ser ocupada pel centre de detenció de presos i estant abandonada per la família Mata, va passar a ser de titularitat pública l’any 1993. El juny de 1994 es van obrir els seus jardins al públic situant-se la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Publicitat

Aquests jardins van ser un dels primers projectes de Nicolau Rubió i Tudurí, en aquells temps ajudant de Jean Claude Nicolas Forestier, cèlebre arquitecte paisatgista francès que va dissenyar la urbanització de la muntanya de Montjuïc per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Rubió i Tudurí va planejar un jardí de caràcter mediterrani i de clara vocació renaixentista, situant-lo a banda i banda de la casa senyorial projectada per l’arquitecte Melcior Vinyals. Un conegut arquitecte modernista, que va treballar principalment a Terrassa, població de la qual va ser arquitecte municipal.

Publicitat

Una jardins de tocs renaixentistes

Arquitectònicament els jardins es divideixen en dos espais diferenciats principalment pel desnivell topogràfic existent. Una zona amb profusió de vegetació i amb una clara intencionalitat paisatgista i l’altra de concepció més renaixentista. És de destacar la font de l’entrada i el teló vegetal que l’envolta, així com el jardí dels quatre continents d’inspiració clàssica en el qual podem contemplar les quatre escultures clàssiques de l’artista Virgili Arias que representen els quatre continents, Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa. Una salutació de la inquietud cosmopolita i global d’aquests temps.

Il·lustració de Jaume de Oleza

Els jardins tenen una clara intenció intimista, pel  recolliment i el silenci. Les seves grans masses de vegetació i les seves ombres contribueixen a definir un espai de repòs amb certa atmosfera poètica. En resum una joia paisatgística que val la pena visitar. Un exemple més d’aquella Barcelona en què la burgesia catalana construïa a la part alta de la ciutat, les seves mansions i jardins d’acord als corrents internacionals i l’esperit del seu temps. Una burgesia culta que en molts casos, a través i gràcies a les arts i a l’arquitectura, s’identificava amb un caràcter diferenciat i arrelat a aquesta terra. Un estil modernista que a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i rellevant, i que especialment a la ciutat de Barcelona, accentua les seves característiques diferencials per raons ideològiques i socioeconòmiques. Indiscutiblement una inquietud imperant en aquests anys i que va contribuir a dissenyar la transformació de Barcelona com una urbs actual, moderna i cosmopolita.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]