Opinió
Glòria Vilalta
M’agrada molt contemplar les diferents formes d’art que hi ha al carrer; l’art en la forma dels edificis o en la seva decoració, l’art en els jardins, o l’art en les escultures. És fantàstic que es potenciï l’art en els espais públics amb expressions de tota mena, de tots els estils i de tots els gustos.
Hi ha escultures de gran bellesa, com la de la fotografia, i n’hi ha que no són gaire agradables de mirar. La vida no és sempre de color de rosa, i l’art té, i ha tingut, un paper important per denunciar qualsevol situació i per recordar fets històrics que tant de bo no es tornin a repetir.
També hi ha art que potser no és de denúncia però que té un contingut conceptual important al darrere, i que d’alguna manera mou, ens belluga. Tot el que fa reflexionar, emocionar i actuar ens pot ajudar a transformar i a evolucionar. I per tant, benvingut! A vegades, però, aquest art disruptiu, de denúncia o de formes colpidores, és agressiu. Sovint, aquesta és la intenció: l’art, com tot, transmet a l’entorn. I si l’artista vol transmetre dolor o injustícia, la seva escultura o el seu art potser no serà agradable, bonic o harmònic.
Vull reflexionar sobre el fet que transmet permanentment quan està al carrer (i el mateix seria a casa o a l’espai laboral). Sota el punt de vista de professional que es dedica a millorar l’energia de l’entorn, penso en l’efecte que té en l’harmonia de l’espai, i per tant en la dels ciutadans.
Podríem fer el símil amb els quadres. El Gernika, per exemple, per molt necessari, important i valuós que sigui, no és per tenir-lo dins d’una llar o espai laboral. Tampoc l’aconsellaria en un espai públic molt transitat que no fos un museu.
Hem de tenir en compte que una escultura o la façana d’un edifici no són un quadre o un cartell, que podem treure al cap d’un temps o canviar-lo de lloc. A l’hora de situar algun element en l’espai, i sobretot si és un espai públic, seria convenient que es fes la reflexió sobre els efectes que tindrà en l’entorn. El màrqueting i la comunicació en general tenen molt estudiat quins símbols, formes, colors i continguts són els més adients per assolir un objectiu.
La meva pregunta és: al carrer també es té en compte? Es té en compte que durant anys, dècades i potser segles, aquell color, aquella forma, aquella escultura, aquell missatge, genera un efecte en el seu entorn?
L’art ho envolta tot: hi ha art en un objecte, una escultura, un llum, i en qualsevol cosa creada per l’home. I no viu sol: interactua amb tot el que l’envolta.
A vegades, potser oblidem que necessitem veure bellesa, harmonia, esperança. Alguns espais públics ja són prou durs i freds, amb poca vegetació i massa ciment. En aquests espais, seria més desitjable tenir una escultura esperançadora i bella, un art que millorés l’efecte de l’entorn.
Si és un focus d’harmonia i bellesa, el seu efecte aportarà això a la ciutat i als seus ciutadans. Donades les especials circumstàncies que estem passant, votaria, ara més que mai, per embellir els espais públics tant com fos possible.
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, Feng Shui i benestar personal
