28.6 C
Sant Gervasi
| Dissabte 24 de juliol de 2021 |
Publicitat

L’enciamet de caputxí

Tradicionalment s’ha emprat el morritort bord en infusió contra el mal de pedra i, externament, s’ha aplicat en forma d’emplastre contra els dolors de ciàtica

Publicitat
Publicitat

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El morritort, conegut popularment com l’enciamet de caputxí (llat. Lepidium sativum; cast. mastuerzo) és una planta crucífera originària d’Egipte i Pèrsia. Actualment se sol trobar a les zones temperades i càlides de les comarques del sud d’Europa. Els frares caputxins d’abans de l’exclaustració de 1835 en conreaven a les seves hortes i en van lloar les peculiars propietats: “El mastuerzo tiene las hojas de un gusto picante y muy agradable. Se cultiva para ensaladas, pero se encuentra en los bordes de los caminos, dícese que disuelve en la vejiga misma los cálculos. Es planta aperitiva, útil contra el escorbuto, sarna y enfermedades cutáneas. Es estimulante y cálida. Sus hojas tiernas aplicadas sobre la piel actúan como sinapismo y por tal motivo se aplica contra los reumatismos. Majado con miel desarraiga el fuego de San Marsal. Los alacranes huyen del humo del mastuerzo, y majado cura las picaduras de esos animales venenosos. Huyen del mastuerzo las sabandijas” (BHC, Pócimas de capuchino, 62).

Les fulles del morritort, és preferible de collir-les abans la planta no floreixi, ja que, en aquest moment, és quan tenen un gust molt més suau. A semblança dels créixens, el morritort gaudeix de notables propietats aperitives i antiescorbútiques, que ja foren enaltides pels antics perses i egipcis i, àdhuc per Caius Plini (23-79 d. C.), a l’època clàssica, que en parla a la seva coneguda Història natural. Semblantment, el prestigiós metge del papa Juli III i de l’emperador Carles V, el Dr. Andrés de Laguna (†1560) també escriví sobre les propietats del morritort de Babilònia, tot assenyalant que era una planta agraciada amb unes sements de poderoses virtuts vermicides: “Tiénese por excellentíssimo mastuerço el de Babylonia. Su simiente es aguda, caliente y contraria al estómago, perturba el vientre y expele las lombrizes de cuerpo. Aplicada con miel, la simiente del mastuerço deshaze el baço y mundifica las llagas de la cabeça. Mezclada con vinagre y harina, y aplicada en forma de emplastro, es muy útil contra la sciática” (Acerca de la materia medicinal, ff. 234-235).

El gran estudiós de les herbes remeieres Pius Font i Quer (†1964) assenyalà que a l’illa de Menorca hom hi troba el Lepidium Carrerasii, una planta molt semblant al morritort, poc estudiada, ja que encara no se’n té un coneixement prou exacte de la seva composició química, ni de les seves possibles virtuts remeieres, mentre que el morritort bord (llat., Lepidium latifolium; cast., lepidio) conté una essència sulfurada. En la medicina popular, tradicionalment, s’ha emprat el morritort bord en infusió contra el mal de pedra i, externament, s’ha aplicat en forma d’emplastre contra els dolors de ciàtica. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, dels créixens, molt apreciats en les amanides remineralitzants dels frares.

 Fra Valentí Serra és arxiver dels caputxins

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.