Publicitat

Les escoles públiques, un element integrador

"Encara avui recordem el caràcter subsidiari al qual el franquisme va relegar a l’ensenyament públic envers les iniciatives privades", per Max Cahner

spot_img

Publicat el 9.3.2022 6:30

Opinió

Max Cahner, BComú

Fa pocs dies, s’ha sabut que l’Escola Projecte, situada a l’Avinguda del Tibidabo, passarà a formar part de la xarxa pública a partir del curs vinent. És una excel·lent notícia pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que guanyarà 340 places d’oferta pública, d’un centre que compta amb un projecte educatiu de qualitat i molt consolidat amb més de quaranta anys d’història. És important que en un districte on només un 12 % dels alumnes d’entre 3 i 16 anys està escolaritzat en centres públics, quan la mitjana a la ciutat és del 46 %, i que concentra gran part del conjunt d’escoles privades i concertades de Barcelona, s’aposti per ampliar l’oferta educativa pública.

Publicitat

En primer lloc, precisament per corregir el desequilibri de centres educatius públics al districte, el que en té menys de tota la ciutat. Des de l’Ajuntament de Barcelona, s’està desplegant un gran esforç per garantir i millorar l’oferta educativa a tots els barris de la ciutat, per tal de satisfer les demandes socials d’ensenyament. I més en aquests moments, quan la ciutadania s’està decantant cada vegada més per l’escola pública i de proximitat. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, el 55% de les sol·licituds per fer P3 el curs vinent són per començar l’escolarització a centres públics i vuit de cada deu famílies han sol·licitat matricular els seus fills en escoles de proximitat. Els veïns de Barcelona demanen més escola pública, i la incorporació de l’Escola Projecte a la xarxa és un pas més en aquest sentit.

Publicitat

El conjunt de la ciutat de Barcelona pateix un dèficit històric de places públiques (com dèiem, menys de la meitat dels alumnes d’entre 3 i 16 anys van a un centre públic). És per això que cal destacar que als darrers sis anys s’hagin creat 9.500 places públiques, que són moltíssimes, tot i que seguim lluny de la resta del país, on el 70 % dels alumnes va a l’escola pública.

En segon lloc, quan parlem de polítiques educatives parlem també del compromís dels governs amb l’equitat i de lluita contra la segregació, fent de l’escolarització un veritable ascensor social generador d’igualtat d’oportunitats. El creixement de places en l’escola pública s’està acompanyant a Barcelona de millores en els espais urbans, així com d’inversions en equipaments, a través d’actuacions exitoses com ara el Protegim les Escoles, que ha transformat més de 200 entorns escolars en espais segurs i saludables. Però una aposta per l’escola pública i de qualitat requereix recursos: actualment, la ciutat de Barcelona destina un 7% del pressupost municipal en Educació, més de 200 milions d’euros anuals. Cal que l’Ajuntament segueixi fent costat a les comunitats educatives innovadores i pioneres a la ciutat i al districte.

Les polítiques educatives són inversions de llarg recorregut, que redueixen desigualtats i incrementen el capital cultural de tota una generació. Encara avui perdura l’empremta de la voluntat transformadora de l’escola durant els anys de la República, i encara avui recordem el caràcter subsidiari al qual el franquisme va relegar a l’ensenyament públic envers les iniciatives privades.

És per això que és tan important tenir al districte una xarxa d’escoles públiques de qualitat, amb el català com a llengua vehicular, que no segreguin, que compleixin amb la indispensable funció social que té el sistema educatiu públic com a element integrador a la ciutat i al districte, tot fomentant la igualtat d’oportunitats.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

L’abstenció de Junts impedeix aprovar una declaració de suport a Palestina al ple de Sarrià-Sant Gervasi

El text mostrava solidaritat amb la població de la Franja de Gaza, el suport a les accions de la Flotilla, reiterava la petició immediata d'un alto el foc i el desig d'assolir una pau "justa i duradora" a la regió

Sarrià–Sant Gervasi homenatja les persones centenàries

L'Auditori Carme Serrallonga acull més de 150 persones per celebrar la fita; els homenatjats van compartir experiències i vivències

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí