La Mirada Jove
Marco Renzelli
Sant Joaquim és una plaça petitona que trobem amagada entre els carrerons del Farró, una intersecció silenciosa i recòndita, però el 22 de febrer han començat les Festes Majors Alternatives d’Hivern i s’ha transformat en un espai de trobada per a la gent del barri gràcies als organitzadors, Soundgervasi.
Els actes comencen al vespre amb una taula rodona sobre l’organització de festes alternatives. Allà parlem amb membres dels ateneus de Vallcarca i Sarrià, compartint experiències o debatent sobre com encarem una festa. S’exposen diferents temes i preocupacions, com ara la necessitat de formar part d’un col·lectiu si vols crear quelcom, ja que com a individus no tenim veu de cara a les institucions. Es toquen temes com l’aixecament d’un espai alternatiu i els primers passos a seguir. Ja acabant, una veu dirà al respecte: “Heu de mirar quines forces teniu, fins on podeu arribar”, complementant així un comentari anterior que deia que la reivindicació es fa a poc a poc.
Tancada ja la taula rodona, la gent agafa les cadires i les col·loca al voltant d’una taula en semicercle, donant peu així a un alegre sopar popular. Aquest se subvenciona mitjançant una taquilla inversa (aportes el que creguis, no té un preu fix) i compta amb un menú variat que inclou amanida d’arròs i de pasta, truita, cuscús amb verduretes i pa. L’àpat en si es converteix en un gran exemple del que representa “fer barri” en un ambient relaxat i alegre, molt donat a la conversa, tot acompanyat per les primeres cançons de la nit, i de fons els preparatius del concert que vindrà a continuació.
Durant la sobretaula, sona “La Ludwing Band” a la vegada que la plaça comença a omplir-se a poc a poc. A mesura que avança la nit, s’abarrota de gent que dona pas a un ambient més lúdic-festiu. Per acabar, el col·lectiu Ital Skol ens delecta amb una sessió de temes, majoritàriament de ska i reggae. La cloenda la porta, de manera improvisada, la colla castellera de Sarrià, que proposa fer un pilar de tres on acaba participant com a pinya gran part de la gent dels voltants.
El segon dia de festa ens porta a la plaça Bonanova, però per arribar-hi, primer fem unes petites parades. Gestionat per diferents entitats del barri i conduït per “Batukalla” és un “cercatasques” el que comença la festa, que s’inicia a les escales de Pàdua i acaba a l’emplaçament en si dels actes. Tornem a tenir una atmosfera relaxada, juvenil i de barri, que es trenca momentàniament per l’aparició de la policia. Ara bé, gràcies a la bona gestió de les persones que van parlar amb ells acaben acompanyant el “cercatasques” i ajudant a tallar els carrers. Ja a la mateixa Bonanova, una sessió de música a càrrec de La Pira Feminista dona cloenda a les festes que diuen adeu amb una nit de bon ambient i gent ballant i cantant.
Cal afegir però, que tot i ser una festa, hi ha un important rerefons polític. Sovint els joves del barri troben una falta d’espai per a ells i són actes com aquests els que reivindiquen als carrers. S’ha fet un pas cap endavant, però sovint es posen tantes traves a fer esdeveniments d’aquests que acabem oblidant que és un dret crear espais així. I que els drets es mantenen exercint-los. Les Festes Majors Alternatives d’Hivern han suposat una victòria per al barri.
