Publicitat

Les melasses de cereals ecològiques, les més saludables

spot_img

Publicat el 31.5.2018 16:25

Salut i nutrició

Marta Castells

El nou llibre de Marta Castells, publicat per l’editorial Viena, sobre postres veganes.

Com diu el mateix nom, provenen dels cereals i són semblants a la mel. Són l’edulcorant natural ideal per endolcir, però cal consumir-les amb moderació perquè són molt concentrades i bastant yin.

Publicitat

S’obtenen a partir d’un procés enzimàtic del gra cuit i contenen els minerals procedents del mateix gra. Però cal que en la seva fermentació s’hagin utilitzat ferments i procediments naturals (no químics). Una fermentació natural n’afavoreix la digestió i duplica els valors nutricionals. Estan compostes bàsicament de maltosa.

Publicitat

Com la majoria de dolços naturals, les melasses de cereals tonifiquen la melsa, lubriquen, no produeixen baixades brusques de glucosa en la sang i edulcoren moderadament.

La melassa de blat és la més dolça i la que faig servir més per elaborar els plats dolços. Amb poca quantitat n’hi ha prou.

La melassa d’ordi relaxa el fetge i és l’única que es pot consumir directament. És la que té més nutrients.

La melassa d’arròs és indicada per edulcorar infusions o tes.
Tingueu en compte que les melasses no han de coure, perquè, si no, perden els enzims. Apagueu el foc i afegiu-les després.

L’IG varia segons el cereal del qual prové (entre 55 i 65).

Atenció: el xarop de blat de moro no és una melassa. És pura fructosa. És utilitzat en molts productes (begudes, refrescos, forneria…) perquè és més barat que el sucre, però pot desequilibrar el fetge i el pàncrees.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

El llegat invisible dels neandertals

Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent

Com assolir el benestar per a la gent gran a l’estiu?

Consells per adaptar les rutines a les altes temperatures

La teoria de l’East Side Story

L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]