Explorar El Jardí
M.Josep Tort
La glicina és una planta de somni. La seva espectacular floració que esclata sobtadament a principis de la primavera evoca un seguit d’imatges delicioses plenes d’encanteri: núvols o plomes de colors, cascades infinites, visions plenes d’encís. Un imaginari carregat també de cert romanticisme que ens deixa atrapats amb la mirada durant les dues setmanes que dura la floració. Recordeu, l’any 2022 a principis d’abril començarà l’espectacle!
La glicina (Wisteria sinensis) és una planta enfiladissa amb una capacitat de creixement excepcional que s’enrotlla en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Pot atènyer els 30 metres de longitud mentre s’enfila i entortolliga a qualsevol suport que troba pel camí. És molt apreciada en jardineria per la seva espectacular floració i l’observem habitualment cobrint pèrgoles, entapissant murs i façanes i embardissant-se en reixes i tanques.
Amb els temps es torna llenyosa i les robustes i vigoroses tiges poden causar danys importants a les edificacions i altres elements del paisatge. Cultivar-la no és difícil, però sense vigilància i manteniment pot arribar a ser una planta invasora. Adequadament podada i dirigida pot adoptar la forma d’arbre. És oriünda de la Xina on s’ha cultivat des de temps immemorials per embellir els seus jardins. Hi ha obres literàries japoneses antiquíssimes, com el Kojik del segle VIII, que parla de les glicines. En alguns parcs i jardins del Japó es commemora la floració d’alguns fruiters i també de les glicines que, emparrades en gegantines estructures, túnels i marquesines, fan les delícies dels visitants (jardins d’Ashikaga i de Kawachi Fuji).
El seu gran valor ornamental va afavorir la seva introducció a Europa l’any 1816 a través d’agents de les Índies Orientals que treballaven a la Xina i van enviar a Anglaterra esqueixos de glicina. Avui dia es cultiva en els països temperats d’arreu del món. El seu nom genèric Wisteria es deu al metge i anatomista nord-americà Caspar Wistar (1761-1818) i el nom específic “sinensis” al·ludeix al seu país d’origen, la Xina. La paraula “glicina” significa literalment substància dolça o ensucrada i prové del grec “glykis”, que vol dir dolç. Quan ens atansem a una glicina florida, un intens aroma dolç ens embolcalla.
© M.Josep Tort
Amb condicions adequades les glicines poden viure més de cent anys. Hi han catalogats alguns exemplars centenaris arreu del món. A Anglaterra n’hi ha una de 204 anys que entapissa la façana d’una cerveseria icònica (Griffin Brewery). La glicina no és molt exigent, però vol llum, amb una gran exposició solar donarà moltes més flors. Suporta bé les glaçades moderades i necessita viure en sols profunds i ben drenats que permetin un òptim desenvolupament de les arrels. Les fulles, peludes i sedoses són compostes amb 7 o 13 folíols ovals acabats en punta que viren a groc a la tardor i cauen després deixant les tiges llenyoses completament nues. El fullam creix amb molt vigor i pot arribar a formar grans volums de densa biomassa que permet fer de barrera a les mirades indiscretes.
La primera floració s’inicia després d’un llarg període juvenil que pot durar anys, en el qual la planta només genera fulles. Les flors broten abans que les fulles i són les protagonistes d’un espectacle cromàtic impressionant que dura dues setmanes. Un conjunt d’inflorescències en forma de llargs raïms penjants de color violeta blau rosat o blanc —segons la varietat—, broten gairebé al mateix temps formant una densa i gran cascada acolorida que desprèn a batzegades una intensa fragància que recorda al raïm.
La glicina pertany a la família de les lleguminoses. Els fruits són llegums aplanats, en forma de baina d’uns 6 a 8 centímetres de longitud, de color bru i coberts d’un borrissol vellutat. Contenen una toxina que pot provocar vòmits i altres trastorns gàstrics. Les llavors s’alliberen a l’estiu, però la seva capacitat germinativa és tan baixa que el cultiu es fa habitualment per esqueix.
Glicines destacables a Sarrià
El gran atractiu d’aquesta liana es fa palès en el munt d’exemplars que hi ha en el nostre barri, entapissant murs i façanes, entortolligant-se en reixes, marquesines, arbusts i arbres. N’hi ha moltes que es poden veure des del carrer, però altres queden totalment amagades a la mirada dels vianants. Criden l’atenció a principis d’abril, quan els pèndols raïms florals esclaten sobre els troncs despullats i retorçats de la glicina. Després, en sortir les fulles, les inflorescències es marceixen i la planta perd la seva màgia.
Mastegatatxes
Enric Capdevila
El mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) és un ocell migrador, de la família dels muscicàpids, que arriba a Europa el mes de març i torna a l’Àfrica el mes de setembre per passar-hi l’hivern, sumant una mitjana de 4.000 quilòmetres recorreguts cada any. Cria en boscos caducifolis i en zones de muntanya, entre els 1.200 i 1.800 metres d’altitud. A Catalunya, és un ocell de pas, que nidifica de forma molt escassa i localitzada; per això està catalogada d’interès especial segons el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades.
És un ocell d’uns 13 cm de longitud que presenta dimorfisme sexual. El mascle, a la primavera, té l’esquena i el cap negres amb una taca blanca a l’ala i al front, i les parts inferiors són blanques; en canvi, la femella és de color terrós, sense taca blanca al front. El mascle a l’hivern és més marronós.
És un ocell insectívor, amb el bec negre i fi. S’alimenta de mosques i escarabats, que sovint caça en vols curts, sortint d’una branca i tornant a un altra branca o atalaiadora diferent.
A Barcelona el podem veure durant les dues migracions: la prenupcial a la primavera o la postnupcial a la tardor. Aquest any, durant el mes d’abril hi ha hagut una irrupció del mastegatatxes de collar (Ficedula albicollis), uns quants exemplars s’han desviat de la seva ruta a Itàlia cap a Catalunya i les Illes Balears. Al nostre barri s’ha pogut observar fàcilment força dies als Jardins de la Quinta Amèlia. Compartir aquestes observacions entre ornitòlegs i veïns i recollir aquestes cites ajuden a conèixer millor la fenologia dels nostres ecosistemes i a millorar la base d’informació a partir de la col·laboració ciutadana. Els principals webs per estar informats o compartir observacions d’ocells són les següents: www.ornitho.cat, www.ocellsdelsjardins.cat, consorcideltallobregat.blogspot.com o www.birdingemporda.com.
Dita: Una flor no fa maig, ni una gota raig
