27.7 C
Sant Gervasi
| Dissabte 13 d'agost de 2022 |
Publicitat

L’escudella catalana de les “quatre carns”

Quatre carns dites popularment dels "quatre ordes mendicants", o també, dels "quatre evangelistes": el moltó, gall, bou i porc

Publicitat

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

En arribar la tardor i l’hivern és molt escaient d’aprofitar a taula aquella escudella cuinada per als dies de festa i reescalfada de bell nou. Aquest plat, de gust fort i tast intens, no té una comparació eficient car assoleix un sabor molt particular atorgat per aquell brou tan espès i llardós sedimentat en la caldera -o marmita- on hi han fermentat la cocció de l’api, les cols, cigrons, porros, xirivies i els naps junt amb les quatre carns dites popularment dels “quatre ordes mendicants”, o també, dels “quatre evangelistes”: el moltó, gall, bou i porc.

L’escudella de les quatre carns comporta la lenta cocció de la despulla de l’aviram, el brot de pit de xai, l’espinada i el peu de vedella, i la careta, les botifarres —negres i blanques— i, sobretot, la cansalada porcina. Aquesta escudella, una volta reposada i refredada a la serena, i novament reescalfada l’endemà amb el complement, encara, dels fideus i l’arròs, esdevé un plat altament gustós i enormement vitalitzador de l’organisme però, tanmateix, molt nociu per als que pateixen d’un excés de pes o colesterol.

Publicitat

A la ruralia de Catalunya, en temps d’hivern, hi havia el costum de menjar botifarra esparracada acompanyada d’una bona barreja de bolets confitats o, també, amb bolets de soca o bé amb fredolics acabats de collir, ja que aquests són dels darrers fongs de temporada que podem trobar al bosc. La manera de preparar aquest plat rural és molt senzill i el solien guisar els caçadors i els pagesos a redós de les barraques de les vinyes o dels olivars, per tal de gaudir d’una menja calenta quan caçaven els seglars, esporgaven els ceps o bé collien les olives. Per a reeixir en la seva cocció es necessita un bon caliu de brasa on s’hi posa la paella amb oli d’oliva i els bolets; quan els bolets estan ben fregits hom hi tira les botifarres obertes amb un tall pel mig —esparracades— i s’ha de procedir a espolsar la menja amb sal i pebre, amb l’afegit d’all i julivert i, després de donar un parell o tres de tombs a la paella. El plat ja resta a punt per a ser menjat. Aquest esmorzar s’ha d’acompanyar amb uns traguets de vi felló, és a dir, d’un vi una mica fort que ajudi a pair, o bé d’un gotet de ratafia, i encara millor de l’Ermità! A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les saboroses amanides de ruca.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.