Salut i benestar
Glòria Vilalta
Un dels llibres que m’he comprat per Sant Jordi és La biografia del silenci, de Pablo d’Ors. És un llibre ja conegut per molta gent, però que encara no m’havia llegit. Al final, el tema del silenci és biogràficament molt important per mi i, per tant, només el títol, sense haver-lo llegit, em cridava l’atenció.
De jove, recordo que em costava dormir si hi havia massa silenci. Estava acostumada al soroll dels cotxes del carrer, ja que la meva habitació donava de ple a un carrer molt transitat. Quan dormia en l’habitació de la meva germana, que donava a un pati interior, aquell silenci de l’ambient em posava nerviosa. Entre altres coses, sentia com un soroll intern, que en aquell moment em descol·locava totalment.
Més tard, als 25 anys, recordo una anècdota durant un curs de creixement personal, el primer curs que vaig fer d’aquest tipus. Estàvem tots en un auditori, i la persona que portava el curs, ens demanava de tancar els ulls una estona i estar en silenci. En aquell moment, no només era difícil estar amb la ment tranquil·la, sinó que a més a més, calia tenir els ulls tancats. Una altra prova per connectar amb un mateix de manera conscient. Va ser tot un repte, per aquell moment vital, mantenir els ulls tancats i el silenci se’m va fer molt dur. Continuava tenint una gran dificultat per estar amb mi mateixa o per sentir el silenci.
Anys més tard, aquestes dificultats es van convertir en una necessitat. Em vaig adonar que necessitava estones de silenci i estones d’estar amb mi mateixa. Descobrir-me, saber qui era i què sentia, era una gran necessitat. Ara no puc imaginar-me la meva vida sense aquestes petites estones de quietud, soledat o silenci. Siguin durant una meditació, en un passeig per la muntanya o per la platja, o simplement en una pausa al sofà, necessito aquestes pauses silencioses. Necessito aquestes pauses de la mateixa manera que necessito compartir les paraules i la vida amb altres persones. La serenitat ve amb l’equilibri, un excés, sigui el què sigui, també d’allò que considerem bo o favorable, pot no ser convenient.
Encara no he acabat el llibre, és un llibre petit, però que demana llegir-lo amb calma, sense presses, en silenci. L’autor explica la seva experiència meditativa, el seu procés cap a estones de quietud. Llegint-lo, connecto amb totes les meves dificultats, les que tenia i les que encara tinc, però també connecto amb totes les possibilitats i amb què és fer un procés. Connecto amb la meva pròpia biografia, la que ha estat i la que encara està per ser.
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, feng shui i benestar personal
