Publicitat

Materials biodegradables

Publicat el 26.9.2016 9:30

Naturalment Curiosos 

Marc Talló i Neus Mestre

Desgraciadament, una imatge típica de finals d’estiu és veure les bosses i altres objectes de plàstic que s’han acumulat al mar. Això pot portar a reflexions com la que vam sentir l’altre dia: “Crec que hauríem de reduir l’ús del plàstic i potenciar l’ús de materials biodegradables”.

Els materials biodegradables són aquells que es poden descompondre per un agent que trobem a la natura, com serien els bacteris. Per exemple, el cartró és un material biodegradable que si es llença al terra s’acabarà fent malbé per efecte de la pluja i el vent, i que finalment desapareixerà gràcies a l’acció dels bacteris. El més interessant és que els bacteris no ho fan de forma altruista, ja que s’alimenten del cartró i altres compostos per tal d’obtenir energia.

Publicitat

Pot semblar curiós, però nosaltres fem el mateix. La patata o la pasta estan compostos per midó. A molt petita escala, el midó és una cadena de molècules de glucosa unides entre si. Aquestes molècules de glucosa estan unides de manera que nosaltres les podem separar durant el procés de digestió i obtenir així l’energia de la glucosa.

La cel·lulosa, el component del cartró, també és una cadena de molècules de glucosa unides entre si, però estan unides per un mecanisme diferent que fa que nosaltres no puguem trencar-la. Seria com unir boles de plàstic amb diferents pegues. Si utilitzem cola de peix les podem desenganxar amb aigua, però si usem “Super Glue” no podrem, ja que la cel·lulosa està unida amb “Super Glue” i el midó amb cola de peix, de manera que només podem digerir el midó. Per contra, els bacteris també poden trencar les unions fortes (el “Super Glue”) i per tant, obtenir molècules de glucosa a partir de la cel·lulosa, que els proporcionarà energia.

Doncs bé, els materials biodegradables són aquells que es poden degradar per acció de la natura. Seria com dir que les molècules que els constitueixen (les boles) estan unides entre sí (la pega) de manera que hi ha organismes que les poden separar.

Quan es va començar a produir el plàstic es volia aconseguir un material molt resistent. I ho van aconseguir, tant, que no es podia biodegradar. Ara bé, fa poc es va descobrir un bacteri, anomenat Ideonella sakaiensis, que sembla ser que pot degradar el plàstic molt lentament. Així que podríem dir que el plàstic podria ser un material parcialment biodegradable. Potser en un futur hi haurà bacteris que el puguin degradar amb més eficiència, de moment però cal és reduir l’ús del plàstic, reutilitzar-lo i finalment reciclar-ho.

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les vostres propostes de temes a gtractar al correu naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un oasi urbà: com convertir un balcó en un petit jardí

Transformar un balcó en un petit jardí no depèn tant de l’espai disponible com de saber treure’n profit amb criteri i creativitat

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, amb un concert al Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí