El Racó del Veïnat
Anna Rodríguez Camón
El naixement i la mort són dues coses que sempre van lligades. El que passa és que la majoria dels humans tenim com a objectiu principal no pensar-hi gaire. Diríem que és una idea de la que defugim habitualment. Aquests dies de pandèmia, la idea de la mort, hi és sempre present. No podem evitar pensar-hi. I crec que a partir d’ara, haurem de conviure amb aquest pensament, haurà de formar part de la nostra quotidianitat.
Quan era petita, i no coneixia encara el significat de morir, pensava que els nens eren sempre nens, que els adults eren sempre adults i que tota la gent gran seguiria sent gran per la resta dels dies.
Podem dir, doncs, que la idea de la mort la vivim segons les nostres creences. Segons el cristianisme, la mort i el sacrifici de Jesús, fill de Déu, a la creu, permet, segons el dogma, la divinització de l’home. La mort és la regeneració i vol dir traslladar-se a una altra vida, a una casa més bella. La nostra vida terrenal només representa una petita part de la nostra existència global.
D’una banda, els anomenats “nihilistes”, rebutgen tots els principis religiosos i sovint tenen la creença que la vida no té cap sentit i, d’altra banda, segons Plató: “és fonamental la preparació per a la mort, una educació per morir i elevar l’ànima. Recordar morir en vida, i separar l’ànima de la vida mundana, és un primer pas per recordar en la mort, l’eternitat de les formes divines que l’ànima ha contemplat originalment. Recordar morir tots els dies és el que ens permet que quan arribi la mort siguem capaços de desprendre’ns.”
Sigui com sigui, recordar la idea de que tots morim algun dia “memento mori”, ens duu a portar una vida més significativa, i a celebrar cada dia com un nou naixement. Ens condueix a recordar que la vida és passatgera i que res és tan important, ni cap mal dura tants anys, com per patir sense sentit. Perquè en definitiva, el final del camí és igual per a tothom, sigui de la raça que sigui, sigui ric o sigui pobre, sigui cristià o sigui musulmà, sigui jove o sigui vell, la veritat és que no importa com sigui: “Memento mori”.
