Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Eduard Llorens
La sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons del barri de Galvany es va omplir dilluns 9 de febrer per la trobada mensual, aquest cop dedicada a l’acollida dels migrants. Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium, va oferir una conferència que va connectar l’exhortació apostòlica Dilexi te del papa Lleó XIV amb l’experiència quotidiana d’acompanyament a persones migrants. L’acte, presentat pel rector mossèn Josep Maria Jubany, forma part d’un cicle de reflexió sobre la pobresa en el seu sentit més ampli.
Mossèn Jubany va contextualitzar l’esdeveniment recordant la xerrada anterior del periodista Pau Duran sobre el text papal Dilexi te, i va vincular la migració com una de les cares visibles de la pobresa local i global, especialment en un moment de debat sobre noves regulacions migratòries.
Coll, química de formació i directora de Migra Studium des de fa un any, va presentar aquesta fundació creada el 2003 amb l’esperit de trobar Déu en tot i en tothom. Amb 14 professionals i 300 voluntaris, atenen anualment centenars de persones: 400 en cursos de llengua, 200 en formació laboral (electricitat, cuina, cures) i més de 1.000 en l’espai interreligiós, que fomenta la convivència desmuntant prejudicis i explicant realitats com el ramadà o el significat d’un hijab.
Era foraster i em vau acollir
La conferència, titulada «Era foraster i em vau acollir. Com acollim els migrants?«, va articular quatre eixos de Dilexi te: mirar amb el cor (veure la persona abans que l’etiqueta administrativa), combatre la indiferència, identificar-se amb el pobre i saber acollir les persones.
Coll va analitzar els «murs» que afronten els migrants: l’administratiu (llei d’estrangeria i irregularitat de fins a dos anys), el social (exclusió laboral, habitatges impossibles i racisme silenciós) i l’emocional (soledat sense xarxa familiar, por a la deportació i inseguretat).
Davant d’aquests «murs», la ponent va explicar que les portes de la fundació romanen obertes tot el dia com a lloc segur, amb assessorament jurídic gratuït, formació bàsica d’idiomes i laboral per recuperar l’autoestima: «Imaginem algú que després de tants no, veu que pot muntar un circuit elèctric. Això canvia tot».
Entre els projectes que tenen, destaca el de l’hospitalitat, que ofereix habitatge a 25 persones en llars familiars o pisos compartits durant dos anys, mentre regularitzen la seva situació. A més, setmanalment visiten el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per acompanyar els interns, i fan incidència pública contra injustícies silenciades. Coll va celebrar la regularització extraordinària de 500.000 persones, però va alertar: «És temporal; cal reformar la llei per acabar amb aquesta espera que mata projectes».
Mossèn Jubany va tancar l’acte qualificant la injustícia en el tracte als migrants com un «pecat estructural» de la humanitat. Va recordar el gest del papa Francesc a Lampedusa i l’elecció simbòlica de Canàries, punt habitual d’arribada de migrants, per la visita del papa Lleó XIV. «L’Església ha de ser pont i veu profètica que no desvia la mirada», va insistir, fent una crida a fer amics migrants per conèixer de primera mà les seves històries vitals.
La conclusió clau de la nit va ser la necessitat de veure els migrants com a persones i part de nosaltres, i no per la seva definició administrativa, sinó per la seva història, dignitat i potencial.
