Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Eduard Llorens
La parròquia de Sant Ildefons del carrer Madrazo, al barri de Galvany, va omplir dilluns 12 de gener la seva sala d’actes per escoltar Pau Duran, periodista de Catalunya Religió, que va analitzar la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, Dilexi te. Es tracta d’un document recent, publicat l’octubre de 2025, en què el nou papa recull el llegat social de Francesc i el porta més enllà, convidant l’Església i la societat a mirar la realitat dels pobres des d’una mirada d’amor i compromís actiu.
L’acte inaugurava el cicle de trobades del 2026, que aquest trimestre la parròquia dedica a reflexionar sobre la pobresa en totes les seves formes (econòmica, social, cultural, emocional…), després d’haver centrat el trimestre anterior en la pau.
Duran va començar pel títol: Dilexi te, “T’he estimat”. Un verset breu, però carregat de significat. Va convidar a llegir-lo amb una mirada oberta i realista: “És com si ens recordés que cal mirar les persones que pateixen i preocupar-nos per elles”, va resumir. Per al periodista, el text de Lleó XIV reprèn amb força l’esperit del papa Francesc i el seu compromís amb els més febles. De fet, gairebé la meitat de les cites de l’exhortació provenen d’escrits de Francesc.
Segons Duran, Dilexi te “és una carícia i una bufetada”. Carícia, perquè acompanya i desperta esperança. Bufetada, perquè ens obliga a actuar davant la pobresa estructural: l’atur, la precarietat juvenil, la manca d’habitatge o la soledat. Va recordar que aquesta pobresa no és designi diví, sinó conseqüència de decisions humanes i d’estructures injustes, i que la resposta dels cristians ha de ser clara: implicar-s’hi i actuar. Duran va explicar que Dilexi te denuncia que la indiferència, el menyspreu i l’abandonament dels altres són símptomes d’una societat malalta.
En aquest context, Lleó XIV demana als cristians un compromís preferencial pels pobres i reclama una veritable transformació cultural davant de la “cultura del descart” i de la falsa idea de felicitat basada en l’acumulació de riquesa i d’èxit. El papa adverteix, en aquest document, que els cristians no poden caure en posicionaments polítics i econòmics que porten a generalitzacions injustes i a conclusions enganyoses, i fins i tot a menysprear l’ajuda als altres com una “fixació d’alguns”.
En el torn de preguntes, Duran no va esquivar els temes difícils. Va posar com a exemple les persones obligades a dormir sota un pont a Badalona aquest Nadal i va denunciar l’aporofòbia, el rebuig cap als pobres. “El naixement de Jesús en una menjadora ens parla d’això —va dir—; no és una escena bonica, és un crit”.
El periodista va finalitzar amb un missatge d’esperança: una Església que “camina amb la gent, que plora i riu amb els altres, i que no es desentén dels últims”. Després de la xerrada, el Consell Pastoral de Sant Ildefons va anunciar que al febrer organitzarà diverses sessions obertes per llegir i comentar Dilexi te en grup.
Una bona oportunitat, al cor de Galvany, per continuar parlant de fe i de justícia social.
