Benestar emocional
Glòria Vilalta
Aquesta setmana, en un recorregut que faig quasi diàriament, he alçat la mirada, he mirat més amunt i he vist aquest arbre. És un arbre que fa anys que és en el mateix lloc, però no l’havia vist mai des d’aquesta perspectiva. M’agrada mirar els arbres des de baix, mirar amunt, la idea d’arbre és diferent.
Ho faig de tant en tant, la majoria de vegades quan estic gaudint del repòs sobre la gespa d’algun jardí, de la terra del camp, la sorra de la platja o la neu. M’agrada veure els tons que agafen les fulles amb el reflex del sol, veure el contrast fulles-color del cel, llum-foscor… He fet aquest estil de fotografia més d’una vegada, perquè sempre em meravella.
A la ciutat, però, no ho acostumo a fer, perquè la trobada amb els arbres és de camí a algun lloc; camí que no acostuma a ser gaire pausat ni amb gaire consciència. L’arbre, aquest en concret o qualsevol que mirem d’aquesta manera, és com si fos un altre arbre. Un arbre diferent, més gran, lluminós, complet, bonic.
“El problema ja no és només no mirar més amunt, és la tendència cada vegada més gran a mirar cap avall i a una distància curta”
Aquest dia, em va sorgir la pregunta: quantes coses mirem només des d’aquesta perspectiva? En quantes coses la nostra mirada és parcial o sempre des del mateix lloc? Podem mirar més enllà, més amunt? Tot és molt més que allò que mirem parcialment i amb presses. L’arribada del mòbil tampoc ajuda. Quanta gent camina o seu al transport públic amb la mirada a la pantalla? El problema ja no és només no mirar més amunt, és la tendència cada vegada més gran a mirar cap avall i a una distància molt curta. La nostra visió no arriba a la perifèria, a tot allò que tenim a l’entorn fora de la pantalla. I això espatlla tant la vista com la nostra capacitat d’observació.
“Quan observem i, per tant, coneixem amb més profunditat, estimar és més fàcil”
A casa fem una mica el mateix. El més habitual és que la mirem sempre des de la mateixa perspectiva, des del mateix enfocament. I aquí, novament el mòbil, la pantalla de l’ordinador o la TV no ens ajuden. Potser, si mirem més amunt, descobrirem que algun espai és o sembla diferent. Potser li donarem una altra funció, potser canviarem algun moble o quadre de lloc, o ens adonarem que li cal una capa de pintura o que necessita més llum o un canvi de color. I qui sap, potser ens agradarà una mica més.
Quan observem i, per tant, coneixem amb més profunditat, estimar és més fàcil. I penso que això és vàlid tant per a una persona com per a un arbre o un espai com la nostra llar. Donem-nos l’oportunitat de descobrir noves perspectives i d’estimar més el nostre entorn. Mirem més amunt.
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, Feng Shui i benestar personal
