Montserrat Puig, Medalla de la Dona 2019

Núria Carrera va definir en tres "R" el perfil de Puig: rebel, resilient, referent.

0
D'esquerra a dreta, Núria Carrera, Montserrat Puig i Montserrat Minobes. © Carolina Garcia- Ajuntament de Barcelona, districte Sarrià-Sant Gervasi

Societat

Jesús Mestre

La Medalla de la Dona és una iniciativa singular del Consell de Dones de Sarrià-Sant Gervasi, que no té paral·lelismes a cap altre districte de la ciutat. El 6 de maig és va entregar a l’assistent social i periodista Montserrat Puig i Mollet, en un acte emotiu i molt ben conduït per Núria Carrera, a l’auditori de Vil·la Urània, que es va omplir per l’ocasió. Carrera va definir en tres “R” el perfil de Puig: rebel, resilient (o resistent), referent.

Montserrat Puig, terrassenca de naixement però vinculada al districte mitjançant l’escola Tàber i Catalunya Ràdio, és activista, assistenta social i periodista. De jove, a finals del franquisme, va militar a la Lliga Comunista Revolucionària i va ser empresonada per la seva acció política. Es va graduar com a assistenta social i va treballar els anys setanta al barri de les Cinco Rosas, a Sant Boi de Llobregat. Va fer després la carrera de Ciències de la Comunicació, a la Universitat Autònoma, on va tenir com a professora a Muriel Casals. Com a periodista ha treballat a RTVE a Barcelona (Miramar), Catalunya Ràdio i Catalunya Música.

L’acte va reunir moltes intervencions: primer els polítics, Joan Manel del Llano i Jordi Martí, després les representants de les entitats que han proposat la candidatura, Rosa Castells per Dones Fem i Rosa Fernández, del Lobby de Dones, que van donar pas a la intervenció de la mateixa Montserrat Puig. Va dir, entre altres coses, que tant com assistenta social com a periodista, s’ha d’escoltar sempre sense prejudicis: obrir les orelles, reflexionar i després escriure o comunicar. La seva germana Teresa (són nou germanes i tres germans!) va fer un perfil familiar i íntim de Montserrat, de qui va destacar que és una supervivent i una gran lluitadora.

Els parlaments dels polítics i de les representants de la candidatura. © Carolina Garcia

La Gina, neta de Montserrat, va obrir una pausa entre parlaments tot interpretant dues peces de violí, acompanyada al piano per Dani Garcia. El següent bloc d’intervencions van ser les de dues companyes assistentes socials, que van viure amb ells les dures condicions del barri de les Cinco Rosas. Va seguir el missatge de Montserrat Minobis, amb qui Puig ha compartit molta música i molta ràdio. Juntes van col·laborar en la creació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADP): Minobis va ser la primera presidenta (1994-2002) i Puig la segona (2003-2007). La darrera intervenció, la de Marta Corcoy, va servir per donar relleu a la important tasca que encara Puig està fent a l’ADP, cosa que dóna una darrera pinzellada al seu perfil, el de feminista i activista pels drets de les dones. Com deia Carrera a l’inici de l’acta, per les dones és molt important tenir referents, i Montserrat Puig n’és un.

Teresa Puig fent el ferfil familiar de Montserrat. © Carolina Garcia

L’acta va tenir un final musical: Maria Teresa Vert, acompanyada al piano per Dani Garcia, va cantar tres emotives peces d’òpera, molt celebrades pel públic. El Consell de la Dona de Sarrià-Sant Gervasi ha trobat aquest any una “dona de medalla”. Cal començar a treballar les candidates de cara l’any vinent.

El petit concert de la Gina. © Carolina Garcia

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.