Publicitat

Mor l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, ‘l’alumne’ dels Jesuïtes de Sarrià

En les seves novel·les l'escriptor barceloní tenia tendència a fer aparèixer el districte de Sarrià-Sant Gervasi

spot_img

Publicat el 19.6.2020 12:18

Cultura

ACN, El Jardí

L’escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón ha mort aquesta matinada a l’edat de 55 anys víctima d’un càncer detectat fa dos anys. Malgrat viure la seva infància al barri de la Sagrada Família, Ruiz Zafón va estudiar al Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià. Ha mort a Los Angeles (Estats Units), ciutat on actualment residia.

Publicitat

Nascut a Barcelona el 1964, Carlos Ruiz Zafón és un dels autors més reconeguts de la literatura actual i les seves novel·les han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes. Zafón es va donar a conèixer el 1993 amb El Príncep de la boira, una obra escrita l’any 92 des d’un pis llogat al barri de Sarrià que, juntament amb El Palau de la mitjanit i Les llums de setembre, forma la trilogia de la Boira. Cinc anys més tard publica Marina, que transporta el lector fins al barri de Sarrià i l’avinguda de Vallvidrera.

Publicitat

És el 2001, però, quan es converteix en un dels grans fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de L’ombra del vent, la primera novel·la de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats, amb més de 15 milions d’exemplars venuts i considerada la novel·la espanyola més difosa després del Quixot. Una obra que en aquest cas transporta el lector fins a Sant Gervasi, a l’Avinguda del Tibidabo.

“El cementerio de Sarrià es uno de los rincones más escondidos de Barcelona. Si uno lo busca en los planos, no aparece. Si uno pregunta cómo llegar a él a vecinos o taxistas, lo más seguro es que no lo sepan, aunque todos hayan oído hablar de él. Y si uno, por ventura, se atreve a buscarlo por su cuenta, lo más probable es que se pierda. Los pocos que están en posesión del secreto de su ubicación sospechan que, en realidad, este viejo cementerio no es más que una isla del pasado que aparece y desaparece a su capricho.” 

Carlos Ruiz Zafón, en la seva novel·la Marina.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mor un home de 81 anys en un incendi a Sarrià

Els fets han ocorregut al carrer Plantada, la Guàrdia Urbana i els Mossos estan investigant les causes

Mor un ciclista en xocar amb una moto a Sarrià

El sinistre es va produir al passeig de Sant Joan Bosco amb el carrer de Manuel de Falla, i la víctima és un home de 48 anys

Mor un operari en caure d’un edifici de Sarrià-Sant Gervasi

La víctima és un home de 61 anys que feia tasques de manteniment, segons han informat els Mossos d'Esquadra

Arbres sagrats: símbols de saviesa, supervivència i protecció

Arbres sagrats: símbols de saviesa, supervivència i protecció
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí