Cultura
Taller d’Història de Sarrià i grup motor del projecte
Fa 50 anys es lluitava contra les darreres fuetades del règim franquista arreu del país, a cada poble i a cada barri. També, evidentment, a Sarrià. Des del Taller d’Història de Sarrià i un grup de gent que vam viure aquells temps, ens hem proposat recordar aquests fets i donar-li perspectiva històrica. Probablement en aquell moment, quan en comptes de 70 o 80 anys en teníem 20 o 30, no hi havia prou consciència de la transcendència d’aquelles accions i de la seva persistència fins a l’actualitat.
El 1939, el règim franquista havia suspès els drets d’associació i de reunió. Moltes entitats i activitats populars van ser requisades i només se les autoritzaven si demostraven la seva adhesió al nou règim. Al carrer, res. I així es va arribar a principis dels anys setanta. Llavors, les associacions de carrer o de barri tolerades pel franquista, conegudes com a “bombillaires”, van començar a evolucionar cap a associacions veïnals crítiques i amb base popular. Els joves de l’època es van afegir a les reivindicacions socials i en van aportar de pròpies. En el Sarrià de 1975, l’especulació afavorida per les mateixes autoritats franquistes, amenaçava el patrimoni històric i arquitectònic de barri. Associació de Veïns de Sarrià i les colles de joves van plantar cara allà on més mol feia: al carrer. Va ser quan va aparèixer l’Orquestra Veracruz amb el seu cantant Orlando, en Tortell Poltrona, que durant la Festa Major van fer el seu primer espectacle al carrer Gresolet. Poc abans, el 24 de maig, l’orquestra s’havia estrenat en un concert als Salesians que tancava la 1a Setmana de la Joventut de Sarrià.
En els anys següents la lluita es va centrar en la recuperació de patrimoni i espais verds com el parc de la Quinta Amèlia, la Vil·la Cecília (on es va fer el Casal de Sarrià), el parc de l’Oreneta, can Ponsic, el carrer Canet… I també es volia recuperar la festa al carrer: les cercaviles, la festa major organitzada pels veïns, els gegants. En aquests anys es va dissenyar una estructura de festa major que encara avui és vigent, amb una comissió de festes que organitza la majoria d’actes amb la col·laboració de les entitats i els veïns i veïnes del barri, on no manquen les cercaviles, els sopars al carrer, els concerts i espectacles amb músics i artistes sarrianencs, el concurs de paelles, etc. El pregó del 1979, poc després de l’elecció dels primers ajuntaments democràtics, el van protagonitzar en Jaume Mateu i en Claret Papiol, llavors ben coneguts com a Germans Poltrona, un grup de pallassos que tenia el carrer com l’escenari on mostrar el seu art. S’acabava el cicle de transició de la dictadura a la democràcia on la lluita del veïnat va ser clau. I en Tortell i en Claret ho exemplificaven.
El 23 de maig, en Claret Papiol ens ha deixat. No és l’únic que ho ha fet en aquests darrers mesos, tant el guitarrista Joan-Eloi Vila com el trompetista Arnau Boix músics de l’Orquestra Veracruz, per exemple, també ens han deixat. De fet, tota aquella generació que van ser protagonistes d’un període històric determinant, ens va deixant a poc a poc, com els casos d’Angelina Trallero, Mariano Meseguer, Jordi Parpal i altres puntals de l’AV de Sarrià. En Claret Papiol (Barcelona 1954 – Hostalric 2025), nascut a Sarrià, va ser un pallasso, actor i pedagog singular. El 1976 van crear amb Jaume Mateu el grup de clowns Germans Poltrona que van suposar l’origen del Circ Cric. Va ser un membre destacat de les arts de carrer al llarg de molts anys, i destacava pels seus monòlegs humorístics.
El projecte “Viure l’espai públic” també té com a objectiu recordar i homenatjar tota aquella gent que en aquells anys va tenir un paper destacat en la lluita per la democràcia i per fer dels nostres barris uns espais més habitables. Si teniu documents, fotografies o testimonis d’aquells anys us demanem posar-vos en contacte amb el Taller d’Història de Sarrià, o al correu jesus@diarieljardi.cat Ens permetran completar l’exposició, el concert i el llibre que estem preparant per a la pròxima Festa Major de Sarrià.
