Gent Gran
Maria Antònia Font
El dimecres 27 de març, Dia Mundial del Teatre, la Llar de gent gran Mossèn Lluís Vidal va esdevenir l’escenari de dues breus obres teatrals. Primer va actuar el grup de la casa, amb tres peces breus que porten el títol “Tres senyores i un senyor”: una mare es queixa que les seves dues filles, ja grans, són molt presumides; una d’elles, que han plantat a l’altar tres vegades, aconsegueix quedar embarassada… de miracle.
I tot seguit va pujar el grup Tramoia, amb l’obra “Un creuer pel Mediterrani”. Acabats d’arribar a la primera ciutat, Alexandria, descobreixen que una passatgera una mica malparlada ha mort assassinada. Un detectiu que també era al creuer descobreix que el “presumpte” autor no és qui semblava.
És encomiable el bon paper (mai tan ben dit) que van fer les dues formacions. Un cop més, la gent gran ens demostra que és la que sol tenir més empenta i ganes de fer coses. Justament, fa tres setmanes els nostres artistes van participar a una mostra de teatre de gent gran a Sarrià.
El presentador va assegurar que el teatre és l’ofici més antic del món (i no aquell altre). El que és segur és que el timbre és un invent relativament modern que va sonar massa vegades. Però només el timbre va fer un mal paper.
