El Faristol
Eduard Sant @Eduard_Sant
El passat 23 de febrer a Casa Orlandai, en format de presentació i xerrada amb els assistents, es va inaugurar l’exposició itinerant ‘Altres Escenaris Possibles’, obra del periodista musical Nando Cruz i desenvolupada conjuntament amb el fotògraf Martí Fradera i la dissenyadora d’exposicions Ada Sbriccoli. Es podrà visitar a Sarrià fins al 26 de març.
Nando Cruz és un prestigiós periodista musical que des de finals dels anys vuitanta informa sobre el sector musical a la ràdio, televisió, premsa escrita (bàsicament a El Periódico), premsa musical especialitzada i portals digitals. Actualment, a part d’escriure a El Diario.Es, des de fa quatre anys dirigeix a Betevé el programa de ràdio ‘10.000 Fogueres‘ on intenta el mateix: donar visibilitat a l’infinit eixam d’espais musicals que programen concerts a Barcelona i rodalia.
Entrevistem a Nando Cruz perquè ens desglossi els motius reals que el van portar a elaborar aquest mapa alternatiu de sales de concerts de la ciutat de Barcelona, i del futur sense oblidar el nostre districte.
Del 2016 al 2020 a El Periódico de Catalunya, vas crear ‘Altres Escenaris Possibles’, una gènesi de l’escenari musical de sales alternatives de Barcelona, trobant-ne 169 i ara l’has traslladat com a exposició itinerant pels centres cívics de Barcelona. Què et va portar a fer primer la secció a El Periódico i ara l’exposició?
Vaig començar a fer aquests articles perquè feia més de 20 anys que anava a concerts als mateixos 15-20 locals de Barcelona i trobava que el ritual del concert en una sala ja no m’estimulava gens. Volia conèixer altra gent, altres músiques, altres maneres d’organitzar-se al voltant de la música. I el circuit oficial de concerts era com una bombolla on la possibilitat de viure coses imprevistes havia desaparegut. Buscant aquests altres escenaris vaig aconseguir tot el que buscava i, a més, vaig començar a descobrir una ciutat que desconeixia.
“Vaig començar a descobrir una ciutat que desconeixia”
La idea de l’exposició neix just en el moment en què El Periódico de Catalunya decideix deixar de publicar els reportatges. Vaig pensar que al llarg d’aquests cinc anys havia acumulat un munt d’informació que valia la pena retornar als barris. Ho vaig proposar a l’Ajuntament i vam donar forma a aquest projecte itinerant amb el qual explicar de forma gràfica com pot de ser de rica i és la vida dels barris que componen aquesta ciutat.
Com veus el panorama de la programació musical a Barcelona més enllà de les més sales mediàtiques?
La veritable vida musical de la ciutat s’explica justament a través d’aquests circuits que coexisteixen a l’ombra de l’oferta oficial, comercial i més mediàtica. Aquests espais petits i de proximitat, espais de tota mena, són els que poden acollir i divulgar la gran riquesa cultural de la ciutat. I penso que Barcelona, una ciutat amb un 30 % d’habitants nascuts fora d’Espanya, és un encreuament de cultures riquíssim. A més, Catalunya té una llarga tradició d’associacionisme i això fa que també hi hagi molts espais impulsats per la mateixa ciutadania que ofereixen música més enllà del circuit comercial.
A Sarrià-Sant Gervasi, en contra del que pugui semblar a simple vista, l’oferta de concerts és més àmplia del que t’imaginaves?
Tots els districtes tenen molta més vida musical de la que creiem. Tots tenim la sensació que al nostre barri hi passen molt poques coses, però comences a indagar i van apareixent cosetes. I Sarrià-Sant Gervasi no és una excepció. A les trobades que hem fet a Casa Orlandai hem elaborat un llistat prou llarg d’iniciatives i espais, tot i que, evidentment, no estem parlant del districte més musical de Barcelona.
El 25 de març està prevista una passejada pel districte per mostrar en viu espais que en un moment o altre han estat protagonista d’aquests altres escenaris possibles. Per quines raons convidaries a la gent a apuntar-s’hi?
D’entrada, per ampliar la mirada sobre què considerem espais musicals. Un espai musical pot ser un parc, una casa particular, un taller de ceràmica, un bosc, una plaça, un solar, un terrat, una església, un bar, un centre cívic, etc. Passejant per Sarrià visitarem restaurants, llibreries, parròquies, horts… espais que potser no tenim identificats com a musicals, però ho són o ho poden ser.
“A Sarrià no hi ha sales, però això no vol dir que no es faci música”
Un espai musical no és només una sala de concerts. A Sarrià no n’hi ha de sales, però això no vol dir que no es faci música a Sarrià. De fet, la passejada del dia 25 serà en si mateixa un espai musical itinerant. Tot apunta que la mateixa passejada serà, d’alguna manera, un concert de concerts.
Algunes anècdotes explicables dels concerts viscuts al districte?
Em crida molt l’atenció que gairebé sempre que he vingut per aquí hagi estat per assistir a actuacions de caràcter reivindicatiu: al Parc de Joan Reventós, en una jornada musical antifeixista; a la Casa Buenos Aires, en un concert programat per aquest espai ocupat de Vallvidrera, etc.
“He visitat un club de sadomasoquisme al carrer Atenes per veure un concert de rock”
Això o cases privades que s’autoorganitzen per oferir música al veïnat. Però, sense cap mena de dubte, l’anècdota més insòlita que he viscut en aquest districte i en tota la ciutat ha estat visitar un club de sadomasoquisme al carrer Atenes per veure de matinada un concert de rock industrial.
Més enllà de Casa Orlandai, l’exposició està previst que arribi a altres centres cívics o espais de Sarrià o Sant Gervasi?
La idea és que cada any l’exposició visiti deu centres cívics; un de cadascun dels deu districtes que componen la ciutat. Aviat, començarem la tria dels centres cívics que formaran part de la gira de 2023. Si hi ha algú molt interessat a acollir la mostra, que ens ho faci saber.
