Publicitatspot_img
spot_img

Narcís Comadira a les Vespertines

El poeta no és gens optimista pel que fa a la situació actual del país, tot i estar convençut que ens en sortirem... "potser d’aquí a 60 anys"

Publicat el 6.12.2019 6:30

Cultura

Jesús Mestre

Molt a prop de Can Foix un dels deixebles més avantatjats del poeta sarrianenc va visitar la vila per recitar les seves pròpies poesies. Narcís Comadira, poeta i escriptor gironí, va omplir la Vespertina d’octubre de paraules i música. Les seves arrels són a la poesia de Josep Carner i J. V. Foix, però també veu de Josep Pla, de Giacomo Leopardi (de qui ha traduït els Cants, “una gramàtica d’acer”) o del romanticisme de Charles Baudelaire.

També va tenir de mestre José M. Valverde: ell, Salvador Oliva i altres d’intel·lectuals gironins anaven a casa de Valverde a fer un ‘taller de poesia’, els anys seixanta. El poeta i filòsof valencià va ser qui presentà Gabriel Ferrater a Comadira, i tots dos poetes van mantenir una llarga amistat. Va explicar una curiosa anècdota sobre Ferrater: el desembre de 1970, després de la Tancada d’Intel·lectuals a Montserrat, Ferrater va buscar refugi a casa de Comadira a Girona, que feia pocs mesos que s’havia casat, i va viure-hi un parell de setmanes.

Publicitat

Comadira va ser generós en la lectura de poemes de totes les èpoques, també del seu darrer llibre Manera negra (2018), i va obsequiar els oients amb un parell de poemes inèdits. En la seva tria hi havia alguns poemes molt adients per al moment: la post sentència, com “Terra natal” (1978); o per a la jornada, el 24 d’octubre, dia en què les restes del dictador volaven del mausoleu, per recordar el que significa el franquisme en “La visita del jerarca” (1980), un llarg poema que fa venir calfreds. El poeta, present a les llistes de la CUP en les darreres eleccions, no és gens optimista pel que fa a la situació actual del país, tot i estar convençut que ens en sortirem… potser d’aquí a 60 anys.

Alguns tertulians van demanar que llegís alguns poemes, entre ells el seu autoretrat:

JO

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.

Cabell castany, ullets de marrec trist.

Romàntic una mica, cosa dura

en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m’entabana,

i, en versos catalans, Josep Carner.

Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,

els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos

i confegeixo quatre mots dispersos,

no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.

Ai las! Lletraferit de l’A a la Z

en llengua fosca i en país petit!

(El verd jardí, 1972)

Notícies relacionades

Torra i Borràs assisteixen a l’homenatge del poeta Joan Maragall

Aquest any, una vegada més, el segon diumenge de febrer ens apleguem al cementiri de Sant Gervasi, sota l'ametller que comença a florir i aixopluga la tomba del poeta
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí