Publicitat

Narcís Comadira a les Vespertines

El poeta no és gens optimista pel que fa a la situació actual del país, tot i estar convençut que ens en sortirem... "potser d’aquí a 60 anys"

spot_img

Publicat el 6.12.2019 6:30

Cultura

Jesús Mestre

Molt a prop de Can Foix un dels deixebles més avantatjats del poeta sarrianenc va visitar la vila per recitar les seves pròpies poesies. Narcís Comadira, poeta i escriptor gironí, va omplir la Vespertina d’octubre de paraules i música. Les seves arrels són a la poesia de Josep Carner i J. V. Foix, però també veu de Josep Pla, de Giacomo Leopardi (de qui ha traduït els Cants, “una gramàtica d’acer”) o del romanticisme de Charles Baudelaire.

Publicitat

També va tenir de mestre José M. Valverde: ell, Salvador Oliva i altres d’intel·lectuals gironins anaven a casa de Valverde a fer un ‘taller de poesia’, els anys seixanta. El poeta i filòsof valencià va ser qui presentà Gabriel Ferrater a Comadira, i tots dos poetes van mantenir una llarga amistat. Va explicar una curiosa anècdota sobre Ferrater: el desembre de 1970, després de la Tancada d’Intel·lectuals a Montserrat, Ferrater va buscar refugi a casa de Comadira a Girona, que feia pocs mesos que s’havia casat, i va viure-hi un parell de setmanes.

Publicitat

Comadira va ser generós en la lectura de poemes de totes les èpoques, també del seu darrer llibre Manera negra (2018), i va obsequiar els oients amb un parell de poemes inèdits. En la seva tria hi havia alguns poemes molt adients per al moment: la post sentència, com “Terra natal” (1978); o per a la jornada, el 24 d’octubre, dia en què les restes del dictador volaven del mausoleu, per recordar el que significa el franquisme en “La visita del jerarca” (1980), un llarg poema que fa venir calfreds. El poeta, present a les llistes de la CUP en les darreres eleccions, no és gens optimista pel que fa a la situació actual del país, tot i estar convençut que ens en sortirem… potser d’aquí a 60 anys.

Alguns tertulians van demanar que llegís alguns poemes, entre ells el seu autoretrat:

JO

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.

Cabell castany, ullets de marrec trist.

Romàntic una mica, cosa dura

en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.

Mozart més que cap altre m’entabana,

i, en versos catalans, Josep Carner.

Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,

els plaers de la carn, que em moriré.

I si a estones em vaga de fer versos

i confegeixo quatre mots dispersos,

no ho faig pensant en un darrer sentit,

que no vull fer carrera de poeta.

Ai las! Lletraferit de l’A a la Z

en llengua fosca i en país petit!

(El verd jardí, 1972)

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torra i Borràs assisteixen a l’homenatge del poeta Joan Maragall

Aquest any, una vegada més, el segon diumenge de febrer ens apleguem al cementiri de Sant Gervasi, sota l'ametller que comença a florir i aixopluga la tomba del poeta
spot_img

Torna la cursa inclusiva d’Aspasim: Correm Junts 2025

La jornada se celebrarà el 26 d'octubre i demostrarà, una vegada més, que l'esport pot ser una eina d'inclusió i solidaritat

Nou fre a la Buenos Aires: la justícia torna a frenar l’expropiació i protecció

Després de més de cinc anys de lluita veïnal per preservar l'edifici i obrir-lo a la gent, torna a ser vigent la llicència per construir un hotel de luxe

“Viure l’espai públic”, un recull sobre el pas de la dictadura a la democràcia a Sarrià

Un grup de persones vinculades a Sarrià, i algunes que van viure aquests fets, s’han reunit per recollir informació i documentació; El Jardí en publica el llibre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí