el 27S a Sant Gervasi; opinió
Joan Solé
Les eleccions d’aquest 27S han trencat un esquema ètnic i de símbols que ha fracturat la cintura de polítics i analistes. És interessant observar com les banderes han desaparegut en els actes independentistes mentre Iceta exposava una enorme rojigualda per presentar Pedro Sánchez. És important destacar com qui va fer ús de l’origen dels pares i els avis són aquells que abanderen el progressisme des de Madrid amb Podem i aquí amb ‘Catalunya sí que es pot’. Fou contundent observar places de l’àrea metropolitana plenes quan els partits favorables a l’Estat català feien actes.
Si alguna cosa ens ha ensenyat aquest procés cap a les eleccions més importants de la història recent de Catalunya, és que els esquemes clàssics de la política, els eslògans i l’organització, han quedat antics. Ho són, bàsicament, perquè hi ha un bloc format per forces amb seu a Madrid que interpreten que la societat catalana no ha canviat, que allò que abans funcionava només necessita una mica de maquillatge. L’estratègia és de manual, les primeres espases de la política espanyola acompanyen els candidats de Catalunya per gaudir d’un bany de masses. No comptaven, però, que el context ha canviat considerablement i que l’argumentari arrossega menys seguiment fanàtic que en anys anteriors. Pedro Sánchez i Rajoy escenifiquen el sucursalisme que Pablo Iglesias intenta modernitzar amb un discurs antic i caspós sobre els orígens. El líder de Podem canta, balla i parla a ritme de música rere unes polítiques tan semblants a les del PSOE com les de C’s amb el PP. Els quatre partits s’esforcen a exposar que el president Mas s’ha amagat quan Rajoy tapava Albiol, Iglesias a Rabell, Rivera a Arrimadas i Sánchez a Iceta.
El discurs que han exposat ‘Junts pel Sí’ i ‘CUP-Crida Constituent’ fou antagònic al del bloc del ‘no’. Mentre que el sobiranisme guarda la bandera per refermar la convicció que va fer possible la cadena humana de la Diada de l’any 2013, tots junts sense importar l’origen, ideologia i identitat, l’unionisme o reformisme compleix els esquemes clàssics malgrat trobar-se davant uns comicis excepcionals.
Com diria Eduardo Reyes: “aquí ningú es cobreix amb la bandera perquè quan fa fred volem mantes”. I els orígens? El mateix candidat ho exposa: “sóc espanyol, cordovès i català. La meva pàtria és la terra que trepitgen els meus fills i néts. Pensant amb ells i amb els meus pares que varen venir aquí a la recerca d’oportunitats fa cinquanta anys votaré ‘sí’”. Un missatge positiu davant la teoria de la por i l’odi.
www.joansole.cat
