Cultura
Marta Trius
- Pep Munné torna al Teatre la Gleva amb ‘Las rosas de papel’ per homenatjar Gil de Biedma
- Barcelona homenatja a Gil de Biedma amb una placa al carrer Pérez Cabrero 6, davant la casa on va viure
Las Rosas de papel no és només una obra de teatre, és un desig fet realitat: el de l’actor Pep Munné, que plasma sobre l’escenari del Teatre La Gleva del Farró la seva fascinació per la figura de l’escriptor Jaime Gil de Biedma. Un escriptori, una cadira, un llum i una còmoda sobre la qual descansa la safata amb el whisky i els gots, són alguns dels pocs elements que serveixen a Munné per a posar-se en la pell de Gil de Biedma i donar-nos a conèixer a l’escriptor a través dels seus propis versos.
Versos que parlen de literatura, d’amor i desamor, de felicitat, del pas del temps, de religió, de joventut… de totes aquelles experiències vitals per les quals va transcórrer la vida del poeta i que van aprofundir en el propi Munné quan afirma: “Vaig tenir la fortuna de conèixer al mateix Gil de Biedma i vaig tenir suficient amb tres converses per a quedar impressionat i obsessionat per l’obra del poeta”.
Superb i segur expressant-se a través dels versos de Gil de Biedma l’actor Pep Munné revela frases que se’ns claven: “Morir en pau com diuen que moren els que han estimat molt” o “Cossos desfets pel temps”. Un passatge en el qual reflecteix l’enamorament, un altre on parla d’Espanya com “el país de tots els dimonis” i un més en el que defineix la relació entre pares i fills com “el joc dels despropòsits entre persones que s’estimen”, ens ajuden a fer-nos una idea sobre el pensament de Jaime Gil de Biedma.
La música a càrrec de Sílvia Comes banyada de sensuals boleros i les imatges projectades en la pantalla perquè no perdem el ritme, omplen la petita sala del Teatre la Gleva de sensualitat i aire poètic.
Les roses de paper no són veritat diu Munné, o és Gil de Biedma? Una vegada més la metàfora i la imaginació utilitzades aquí per a posar títol a aquesta peça teatral, homenatge a un dels poetes més importants de la segona meitat del segle XX. L’obra es pot veure fins al 18 de febrer.
