Cultura
Roser Díaz
31 de desembre, tercer núvol del cel d’hivern. Es troben dues persones. L’una és un noiet alegre amb un cistell i un llapis. L’altra és un home gran, cansat, amb una bossa buida i una goma d’esborrar. Les dues figures es miren i s’intercanvien els fulls d’un calendari. Es desitgen mútuament sort i emprenen direccions oposades.
Cap-cot marxa l’any vell, amb errors, amb futileses,
amb promeses per complir, amb deutes i ben enteses.
Amb llàgrimes als ulls, pels dies que passen ràpids,
i que guarda dins una bossa junt amb els petits calvaris,
que han patit els homes vells, els novells, els reticents,
els que han lluitat amb la mort, els que han perdut o han guanyat,
els culpables o innocents.
Amb la goma d’esborrar, llisca pàgines de vida,
convertint la realitat amb records i melangia.
Cansat s’amaga en el temps, on romandrà somicant,
rellegint la seva història, que a poc a poc va esborrant.
Alegre arriba l’any nou, entre saltirons i rialles,
amb un cistell ple de desitjos, alegries i endevinalles.
Porta un munt d’intencions, fetes amb el cor i l’ànima,
que faran als homes millors i la vida més equànime.
Amb el seu llapis escriurà, realitat, fantasies,
pintarà de foc el sol i de llum i pau els dies.
Farà una llista d’encàrrecs per tenir un món millor
i la repartirà entre els homes que creuen en l’amor.
El llapis de la noblesa, en el paper més preuat,
suplirà el mot de pobresa per la paraula igualtat.
Esborrarà el terme guerra, el de martiri i presó,
el de gana, el de lluita, el de dolor i tristor.
El 31 de desembre de l’any vinent haurà de passar comptes, però està segur que aquesta vegada no caldrà la goma d’esborrar. És un any guanyador. Ell no coneix el fracàs: ha nascut per triomfar. Creieu-me, en la cursa de la vida pel nou any heu d’apostar.
