Publicitat

Pragmatismes

spot_img

Publicat el 2.5.2016 9:00

La mirada política

Roger Rosich

Roger_Rossich_20141015_105436Vivim en una etapa política en la qual veiem un diàleg de fons entre el pragmatisme polític i la política per la política, el solipsisme dels polítics mirant els melics dels seus propis partits enfront de la necessitat de grans pactes en pro del progrés i de la gent.

Publicitat

Ho veiem a la Carrera de San Jerónimo de Madrid, on ningú es pot posar d’acord amb ningú simplement perquè tots es veuen rodant sobre els seus propis eixos. En una aplicació directa d’aliances polítiques al quadre actual de la política espanyola, seria lògica una aliança de centre amb voluntat reformista, amb els socialistes governant amb pactes de centre amb Podemos i Ciutadans a parts iguals, per apartar al PP del govern, i tirar endavant moltes mesures de regeneració democràtica i anticorrupció que l’Estat demostra necessitar a crits. Potser seria sols un govern d’un parell d’anys, però un govern que fes feina i canvis pragmàtics. Feina rai!…

Publicitat

Matteo Renzi no ho ha dubtat en cap moment en el seu govern a Itàlia: sap que si va escalar a dalt de tot (no del tot de bones maneres) va ser perquè oferia a la gent la garantia de canvis substancials a la nació italiana i al seu sistema rovellat. Per posar-hi llustre i per avançar no ha dubtat, tot i les moltes crítiques del seu mateix partit, a pactar amb la dreta de Berlusconi, amb l’esquerra alternativa dels 5 Estrelles de Beppe Grillo (abans antipolítica i avui cada cop més ordenadament política i amb candidats més “socialdemòcrates”) o amb les diferents petites branques del centre-dreta, escindides algun dia de l’arbre berlusconià.

Del pragmatisme no sempre se’n surt sent coherent. És així per Renzi, i ho seria per a Pedro Sánchez, Pablo Iglesias o Albert Rivera. El pragmatisme també va dur al primer ministre britànic David Cameron a aprovar el matrimoni homosexual a l’anglesa o a tirar endavant els dos referèndums que protagonitzaran el seu llegat polític per la història del Regne Unit (el d’independència d’Escòcia i el de la permanència a la Unió Europa). I també ha estat sempre el pragmatisme les ulleres de treball de la cancellera Angela Merkel. S’ha vist recentment que va rebutjar pensar en les conseqüències polítiques pel seu partit quan va tirar endavant polítiques humanes i socials pels refugiats sirians, i així van anar les eleccions a les tres darreres regions alemanyes que van votar, amb un resultat dolent pel seu partit (ep! però no tant).

François Hollande i el gabinet del primer ministre Valls a França sempre estan en compulsions polítiques, en la fricció entre el pragmatisme d’Estat i la política petita; a vegades tant petita que dins de cada capella hi ha diverses capelletes… Tants caps, tants barrets, ho sabem prou bé…

També la complexa governança de Bèlgica ha dut als socis principals de l’executiu, els nacionalistes de Flandes a agafar-se la política en clau de praxis d’Estat, deixant de banda el sobiranisme (que el treuen de tant en tant, per ratificar-se i no caure tant en els sondejos).

Pensem també en clau de pragmatisme a l’hora de veure què passa amb el govern espanyol que vingui. No es tracta del pragmatisme pel pragmatisme, perquè sí, però sí de valorar el compromís i la responsabilitat. També fem servir aquests barems a l’hora d’avaluar què fa i què deixa de fer el govern Puigdemont a Catalunya en els mesos que vénen.

Roger Rosich és analista i consultor polític

1400caràcters.wordpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

L’abstenció de Junts impedeix aprovar una declaració de suport a Palestina al ple de Sarrià-Sant Gervasi

El text mostrava solidaritat amb la població de la Franja de Gaza, el suport a les accions de la Flotilla, reiterava la petició immediata d'un alto el foc i el desig d'assolir una pau "justa i duradora" a la regió

Sarrià–Sant Gervasi homenatja les persones centenàries

L'Auditori Carme Serrallonga acull més de 150 persones per celebrar la fita; els homenatjats van compartir experiències i vivències

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí