Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
El Racó del Veïnat
Jovent Republicà de Sarrià – Sant Gervasi
Cerberus, Blackstone, CaixaBank immobiliària… Pels qui vivim a Barcelona, són noms que no ens haurien de ser aliens. Durant una dècada no han deixat d’augmentar la seva presència en el parc de lloguer de la ciutat. Si escau preguntar-nos per què i, en aquesta línia, venim a explicar-los com una gran part de la culpa recau sobre un organisme públic que passa bastant desapercebut: el Banc Central Europeu.
Per aquells qui no el conegueu, és l’organisme últim de control de l’euro i el seu objectiu principal és controlar la inflació a l’eurozona. Compta amb molts mecanismes per fer-ho, però ara ens centrarem en l’anomenada expansió quantitativa o la compra amb diners de nova creació de deute públic als inversors.
En la teoria econòmica neoliberal, aquesta pràctica afavoreix a la dinamització econòmica, no obstant la realitat és tossuda. Com més diners regala el BCE, més diners tenen els financers, més diners poden posar en el mercat immobiliari, impulsant a l’alça els preus de tot el mercat; a l’hora augmentant la seva rendibilitat que els hi permet tornar a tenir diners, en una espiral cap a l’infinit. Hom podria pensar, no és això el que va ocasionar la crisi del 2008? I estaria equivocat, perquè en aquest cas no són els bancs privats que estan concedint crèdits, però el BCE que mai es pot quedar sense diners i, per tant, immune a l’esclat de bombolles financeres. En resum, la UE i BCE segueixen una teoria econòmica que no s’ajusta a la realitat i que ens perjudica.
Podem seguir discutint solucions a l’habitatge, però tot serà en va si no anem a l’arrel del problema. Noves visions econòmiques com la Teoria Monetària Moderna, que expliquen molt millor la realitat, són silenciades pels mitjans i experts comprats pels poders econòmics beneficiats pel sistema; condemnant-nos a la majoria dels ciutadans a la ignorància i la misèria. No podem seguir així.
