Escoles / Opinió
Mireia Verdaguer
”Quan pugem a l’autocar per anar d’excursió, tots els pares estan allà fins que marxem. Tots els nens alcen les mans per acomiadar-se de les seves famílies, tu no hi ets…”. “La mare del meu amic Joan, el va a veure a tots els partits de futbol. Em dius que un dia vindràs, però sempre em ve a veure l’àvia”. “M’agradaria tenir una mare com la de l’Edgar, cada tarda li compra cromos i van a berenar al forn del costat de l’escola”.
A l’Anna se li trenca el cor i plora cada vegada que el seu fill diu coses així. El Joan, la seva parella, diu que els nens són petits i no saben el que es diuen. Que quan siguin grans, ja ho entendran.
L’Anna acudeix a consulta i explica que degut a la seva jornada laboral, pot estar poques estones amb ells. Quan surt de la feina, va corrents a buscar-los als extra escolars. Arriba a casa, els ha de banyar, preparar el sopar i les motxilles pel dia següent. Diu que quan està amb ells, li dona la sensació que no saben ser feliços perquè: “viuen sempre en la queixa”. Es barallen entre germans, es queixen i ploren per tot i pel més mínim. Diu que se sent molt culpable de no poder passar més estones amb ells, i que per això, tendeix a cedir amb facilitata lesseves demandes i capricis. Encara que això, sovint li provoca discussions amb la seva parella. Diu que no sap com gestionar aquestes situacions, però vol posar-hi remei abans no empitjori la situació amb la parella i els fills.
Els nostres interessos van canviant
A mesura que anem creixent, els nostres interessos van canviant. I el que en un moment donat de la nostra vida, podia resultar molt important, ara ja no ho és tant, o no ho és. Sabem, que el que és realment important per un nen, per nosaltres no ho és tant. Però no ens ha d’importar només el que explica, sinó també hem de poder entendre i compartir l’emoció amb ells. —Com us sentiríeu si li estiguéssiu explicant al vostre millor amic això tant important que us acaba de passar, i ell mentre va jugant amb el mòbil o va mirant els aparadors del carrer?— El pilar, el referent màxim dels nens, són els pares. Quan un nen marca un gol jugant a futbol, per ell sí que és important haver marcat i poder-ho celebrar amb els amics. Però també és molt important per a ell, que es valori i es recolzi. Que se’n pugui parlar a casa, que els pares estiguin contents i sentir que fa bé allò que li agrada fer.
L’Anna sí que passa estones amb els seus fills, però el dia a dia, anar de bòlid i corrents a tot arreu, fa que no presti tanta atenció als petits moments. I per tant, no gaudeixi tant d’aquestes estones amb ells. A vegades, no és tant la quantitat de temps, sinó la qualitat d’aquest. No és el mateix: “passar una estona junts”, que “estar una estona junts”.
Mireia Verdaguer, psicòloga de: www.crecimientofamiliar.com