10.8 C
Sant Gervasi
| Dimarts 24 de novembre de 2020 |

Quantitat vs qualitat de temps

Escoles / Opinió

Mireia Verdaguer

”Quan pugem a l’autocar per anar d’excursió, tots els pares estan allà fins que marxem. Tots els nens alcen les mans per acomiadar-se de les seves famílies, tu no hi ets…”. “La mare del meu amic Joan, el va a veure a tots els partits de futbol. Em dius que un dia vindràs, però sempre em ve a veure l’àvia”. “M’agradaria tenir una mare com la de l’Edgar, cada tarda li compra cromos i van a berenar al forn del costat de l’escola”.

A l’Anna se li trenca el cor i plora cada vegada que el seu fill diu coses així. El Joan, la seva parella, diu que els nens són petits i no saben el que es diuen. Que quan siguin grans, ja ho entendran.

L’Anna acudeix a consulta i explica que degut a la seva jornada laboral, pot estar poques estones amb ells. Quan surt de la feina, va corrents a buscar-los als extra escolars. Arriba a casa, els ha de banyar, preparar el sopar i les motxilles pel dia següent. Diu que quan està amb ells, li dona la sensació que no saben ser feliços perquè: “viuen sempre en la queixa”. Es barallen entre germans, es queixen i ploren per tot i pel més mínim. Diu que se sent molt culpable de no poder passar més estones amb ells, i que per això, tendeix a cedir amb facilitata lesseves demandes i capricis. Encara que això, sovint li provoca discussions amb la seva parella. Diu que no sap com gestionar aquestes situacions, però vol posar-hi remei abans no empitjori la situació amb la parella i els fills.

Els nostres interessos van canviant

A mesura que anem creixent, els nostres interessos van canviant. I el que en un moment donat de la nostra vida, podia resultar molt important, ara ja no ho és tant, o no ho és. Sabem, que el que és realment important per un nen, per nosaltres no ho és tant. Però no ens ha d’importar només el que explica, sinó també hem de poder entendre i compartir l’emoció amb ells. —Com us sentiríeu si li estiguéssiu explicant al vostre millor amic això tant important que us acaba de passar, i ell mentre va jugant amb el mòbil o va mirant els aparadors del carrer?— El pilar, el referent màxim dels nens, són els pares. Quan un nen marca un gol jugant a futbol, per ell sí que és important haver marcat i poder-ho celebrar amb els amics. Però també és molt important per a ell, que es valori i es recolzi. Que se’n pugui parlar a casa, que els pares estiguin contents i sentir que fa bé allò que li agrada fer.

L’Anna sí que passa estones amb els seus fills, però el dia a dia, anar de bòlid i corrents a tot arreu, fa que no presti tanta atenció als petits moments. I per tant, no gaudeixi tant d’aquestes estones amb ells. A vegades, no és tant la quantitat de temps, sinó la qualitat d’aquest. No és el mateix: “passar una estona junts”, que “estar una estona junts”.

Mireia Verdaguer, psicòloga de: www.crecimientofamiliar.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.