Publicitat

Quatre mocassins

Un microrelat de Mò Bertran, per la diada de Sant Jordi d'enguany

spot_img

Publicat el 23.4.2020 20:00

Cultura / Especial sant Jordi

Mò Bertran

Dos quarts de vuit. Sona el despertador. Romancejo. Torna a sonar. Romancejo… E ja s’ha vestit. Em llevo amb mandra. E em fa un petó i marxa. Preparo te, sense llet calenta. Me’l prenc, a poc a poc perquè crema. Em dutxo i amb la tovallola enrotllada em planto davant l’armari. No sé què posar-me ni ben bé quina temperatura fa fora. Trobo a faltar la roba preparada al tamboret.

Publicitat

Avui fa vint anys de l’accident.

Publicitat

________

Les vuit. La mare ens desperta. Primer a L i a mi, després a les petites. M’aixeco i vaig directa al tamboret del passadís. Agafo la robeta plegada, sec i me la poso a la falda. Badallo. Miro com la mare desperta C i N. Com les vesteix. Badallo de nou. Em trec amb mandra el pijama i em començo a vestir, les calcetes blanques, la camiseta de tirants també blanca, el jersei de coll alt marró, la faldilla escocesa, els mitjons llargs marrons. Vaig al lavabo, hi ha L. Espero. Entro, faig pipí, em pentino. Esmorzem a la cuina, quatre colls alts marrons, quatre faldilles escoceses, vuit mitjons llargs. Llet ben calenta i galetes. Miro la tassa de llet massa calenta. Va, M, és tard. Me la bec, em marejo una mica. Ens rentem les dents, fent torns per glopejar. La mare ha netejat les sabates de cordons del pare i els vuit mocassins negres, ara preparats en filera. Ens els posem, els quatre abrics i les quatres carteres. Fem un petó a la mare. Apareix el pare. Es posa les sabates. Baixem al garatge. Els vuit mocassins i les sabates de cordons entrem al 1.500. Deu minuts passant d’un carril a l’altre fins l’escola. Sumem, restem, cantem, fem dictats. “Punto final y raya encarnada debajo.”

________

Són les cinc. El pare ens somriu des del cotxe. Els vuit mocassins entrem al 1.500. Cinc minuts després, en un canvi de carril, la sabata de cordons no apreta a temps el pedal del fre.

Quatre mocassins no van entrar mai més al 1.500.

Mò Bertran
Octubre 2019

Mò Bertran, professional del món editorial, va dirigir l’editorial Edi-Liber, i ha treballat durant anys a l’editorial Icaria. Veïna de Sant Gervasi, actualment treballa com a correctora per compte propi. Fa uns mesos ha començat a escriure.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Sant Jordi 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

Durant el mes d'abril i a principis de maig, les entitats i els comerços organitzen una extensa programació d'activitats
spot_img

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

El miratge de la igualtat i el seu impacte en les relacions sexoafectives entre adolescents

La igualtat efectiva entre homes i dones no és una realitat encara, i assumir com a societat que hem assolit la igualtat real té repercussions negatives en molts àmbits

“Records de Vallvidrera”, la identitat d’un poble

L'Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera i La Vall de Vidre recullen en un llibre més de cinquanta articles sobre el barri

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí