Que votin les monges! La reintegració a Sarrià del Monestir de Pedralbes

Avui vull parlar de la relació del monestir de Pedrables amb Sarrià, de la seva història, vincles, circumstàncies i futur. És aquest un afer sensible per als sarrianencs; el duem clavat al mig del cor i no ens en volem oblidar. Com és sabut, el monestir va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 per tenir un lloc on residir quan fos vídua, situació que li va arribar tot just l’any següent. Els terrenys on es va bastir el monestir eren d’una poderosa família de Sarrià, i des del principi el vincle entre el monestir i la vila va ser tant intens com permanent. Per exemple, a partir del 1337 tota la vila i el terme de Sarrià va passar a formar part dels dominis del monestir, l’abadessa en va esdevenir senyora i és ella qui va nomenar sempre el batlle i el rector sarrianencs. Fins i tot quan Sarrià va perdre la seva independència, el 1921, el vincle amb el monestir es va mantenir intacte i ben viu. Fins aquí, tot anava prou bé.

Per desgràcia, els socialistes que governaven Barcelona el 1987 van dividir la ciutat en 10 districtes i no els va passar pel cap una idea millor que segregar el monestir de Pedralbes de Sarrià i integrar-lo al districte de les Corts, bo i creant un barri que des de llavors porta el nom del monestir. Des de fa 35 anys, doncs, el monestir està desvinculat de Sarrià, tot i que la immensa majoria de sarrianencs voldrien recuperar el vincle formal i són milers els que s’hi han expressat a favor quan s’han recollit signatures o s’han activat campanyes similars.

“La millor solució, de fet l’única justa i possible, és el retorn immediat del monestir a Sarrià”

Aquest tema surt a cada campanya electoral i aixeca petites passions, tant a Sarrià com al districte de les Corts. En general, els partits polítics juguen a l’equilibri per no fer enfadar uns veïns o uns altres, i qui dia passa any empeny. La millor solució, de fet l’única justa i possible, és el retorn immediat del monestir a Sarrià, d’on mai no hauria d’haver estat extirpat. Les raons històriques, culturals, identitàries i sentimentals són més que suficients per avalar aquesta reintegració, de la mateixa manera que la decisió de separar el monestir de la vila va ser absolutament arbitrària i sense cap fonament històric de cap mena. La reintegració és, doncs, l’única reparació possible que s’ajusta al respecte històric.

“Algú pot discutir que elles són, més que ningú, les persones més afectades i les que més hi tenen a dir?”

Ara bé, vivim en temps de consultes i sempre hi ha qui reclama fer-ne una sobre aquest afer. Potser la reclamen perquè saben que mai no es farà, ai las!, perquè la primera pregunta que caldria fer-se és qui podria votar, en aquesta consulta. El veïnat de Sarrià? O el de les Corts? O tots plegats? Tots sabem el resultat que sortiria en cadascuna de les tres hipòtesis, i per tant aquesta hipotètica consulta no és res més que una trampa enverinada.

El meu suggeriment, en cas de consulta, és tan senzill com la composició del mateix cos electoral: que només votin les monges clarisses del monestir de Pedralbes. Algú pot discutir que elles són, més que ningú, les persones més afectades i les que més hi tenen a dir i, per tant, les que han de tenir el dret de decidir? Doncs amén.