Publicitat

Raimon Panikkar i Alemany

El pensador català més reconegut internacionalment va néixer al barri de Galvany

Publicat el 21.3.2020 7:00

Història

Manuel Castellet

Fill de pare indi i hindú i de mare catalana i catòlica, Raimon Panikkar va néixer el 2 de novembre de 1918 al que ara és el número 34 del carrer del Rector Ubach, just al costat d’on sis anys abans havia nascut (i va viure tota la vida) la meva mare; i on, 25 anys després, vaig néixer jo, quan Panikkar ja no vivia a Barcelona.

Ell és, sens dubte, el pensador català més reconegut internacionalment; per això és tan difícil parlar-ne. La seva formació va ser una barreja contínua: a casa, de cultures i religions; a la universitat, de ciències i lletres. Llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la de Madrid 17 anys més tard, després de passar per la Universitat de Bonn i de llicenciar-se i doctorar-se en Lletres a la Universitat de Madrid. Des dels 26 anys va ser capellà, però vinculat amb les religions orientals, sobretot amb l’hinduisme i el budisme, conseqüència de llargues estades a l’Índia. Ell mateix escrivia: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”.

Publicitat

Tanmateix, les àrees que va cultivar més al llarg de la vida van ser la filosofia i la teologia, impregnades ambdues d’un profund humanisme. Fos a la Universitat de Harvard, a la de Califòrnia, Bangalore, Madrid o Tavertet  —on va fixar la seva última residència—, fos amb la creació del Center for Cross-Cultural Religious Studies, de l’ONG Pax Romana, o de Vivarium, Centre d’Estudis Interculturals, ell sempre justificava, amb criteris científics i humanístics, els drets i les llibertats d’homes i dones, compaginant els mons de la ciència i de les lletres, les diverses vivències religioses i la capacitat de comprendre la importància de les cultures i tradicions.

Hi ha dues frases de Raimon Panikkar que il·lustren la seva vida i el seu pensament: “La religió no és un experiment, sinó una experiència de vida, a través de la qual es forma part de l’aventura còsmica” i “Si som iguals davant de la mort, és que també som exactament iguals davant de la vida. Per això tota vida té un valor infinit, que no es pot mesurar”.

La seva producció científica, filosòfica i literària és immensa: autor de més de 80 llibres i d’uns 900 articles sobre filosofia de la ciència, les religions comparades i i el diàleg entre persones, grups socials o culturals i religions. Als Països Catalans fou honorat per la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Girona com a doctor honoris causa, i la Generalitat de Catalunya li concedí l’any 1999 la Creu de Sant Jordi.

L’any 1987 va fixar definitivament la seva residència a Catalunya, no al barri de Galvany, on va néixer, sinó al petit poble osonenc de Tavertet, entre el Collsacabra i les Guilleries. Des d’allà exercia un mestratge intel·lectual que irradiava una espiritualitat, de la qual la societat actual està mancada.

Raimon Panikkar ens deixà el 26 d’agost del 2010.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Monestir de Pedralbes, escenari del Simposi Internacional Raimon Panikkar

Alguns dels millors coneixedors mundials del pensament del filòsof i teòleg Raimon Panikkar es reuniran al Monestir de Pedralbes entre el 23 i el 25 d’octubre

Descoberta de la placa homenatge a Raimon Panikkar

Notícies de Sant Gervasi Galvany Roser Díaz Com un dels últims actes de l'any Panikkar, aquest 2 de novembre, centenari del seu naixement, s'ha fet la descoberta...
spot_img

“Ni idea”, “No serà un ‘aparcadero de niños'”: l’Ajuntament admet desconèixer quin serà el futur de la Biblioteca de Vallvidrera i del Cívic

El malestar del veïnat creix davant d'un projecte indefinit, amb dos milions d'euros pressupostats, que posa en risc la continuïtat de les activitats del Vázquez Montalban

El panettone

"Els autèntics reis del panettone a casa nostra continuen sent els italians i les seves botigues de productes made in Italy. A Sarrià en tenim unes quantes, potser perquè en certa manera ja som indiscutiblement el Little Italy de Barcelona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí