Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Raimon Panikkar i Alemany

El pensador català més reconegut internacionalment va néixer al barri de Galvany

Publicat el 21.3.2020 7:00

Història

Manuel Castellet

Fill de pare indi i hindú i de mare catalana i catòlica, Raimon Panikkar va néixer el 2 de novembre de 1918 al que ara és el número 34 del carrer del Rector Ubach, just al costat d’on sis anys abans havia nascut (i va viure tota la vida) la meva mare; i on, 25 anys després, vaig néixer jo, quan Panikkar ja no vivia a Barcelona.

Ell és, sens dubte, el pensador català més reconegut internacionalment; per això és tan difícil parlar-ne. La seva formació va ser una barreja contínua: a casa, de cultures i religions; a la universitat, de ciències i lletres. Llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona, es va doctorar a la de Madrid 17 anys més tard, després de passar per la Universitat de Bonn i de llicenciar-se i doctorar-se en Lletres a la Universitat de Madrid. Des dels 26 anys va ser capellà, però vinculat amb les religions orientals, sobretot amb l’hinduisme i el budisme, conseqüència de llargues estades a l’Índia. Ell mateix escrivia: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”.

Publicitat

Tanmateix, les àrees que va cultivar més al llarg de la vida van ser la filosofia i la teologia, impregnades ambdues d’un profund humanisme. Fos a la Universitat de Harvard, a la de Califòrnia, Bangalore, Madrid o Tavertet  —on va fixar la seva última residència—, fos amb la creació del Center for Cross-Cultural Religious Studies, de l’ONG Pax Romana, o de Vivarium, Centre d’Estudis Interculturals, ell sempre justificava, amb criteris científics i humanístics, els drets i les llibertats d’homes i dones, compaginant els mons de la ciència i de les lletres, les diverses vivències religioses i la capacitat de comprendre la importància de les cultures i tradicions.

Hi ha dues frases de Raimon Panikkar que il·lustren la seva vida i el seu pensament: “La religió no és un experiment, sinó una experiència de vida, a través de la qual es forma part de l’aventura còsmica” i “Si som iguals davant de la mort, és que també som exactament iguals davant de la vida. Per això tota vida té un valor infinit, que no es pot mesurar”.

La seva producció científica, filosòfica i literària és immensa: autor de més de 80 llibres i d’uns 900 articles sobre filosofia de la ciència, les religions comparades i i el diàleg entre persones, grups socials o culturals i religions. Als Països Catalans fou honorat per la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Girona com a doctor honoris causa, i la Generalitat de Catalunya li concedí l’any 1999 la Creu de Sant Jordi.

L’any 1987 va fixar definitivament la seva residència a Catalunya, no al barri de Galvany, on va néixer, sinó al petit poble osonenc de Tavertet, entre el Collsacabra i les Guilleries. Des d’allà exercia un mestratge intel·lectual que irradiava una espiritualitat, de la qual la societat actual està mancada.

Raimon Panikkar ens deixà el 26 d’agost del 2010.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Monestir de Pedralbes, escenari del Simposi Internacional Raimon Panikkar

Alguns dels millors coneixedors mundials del pensament del filòsof i teòleg Raimon Panikkar es reuniran al Monestir de Pedralbes entre el 23 i el 25 d’octubre

Descoberta de la placa homenatge a Raimon Panikkar

Notícies de Sant Gervasi Galvany Roser Díaz Com un dels últims actes de l'any Panikkar, aquest 2 de novembre, centenari del seu naixement, s'ha fet la descoberta...
spot_img

El Teatre de Sarrià afronta greus problemes de liquiditat després de la gestió dels últims anys i demana ajuda

L'actual president, Joaquim Campanyà, dimiteix després d'un canvi en la programació del centre que ha deixat la tresoreria sense prous fons per pagar factures pendents

Cal·listènia al Parc del Putxet

"El Parc del Putxet és un espai privilegiat per promoure la salut i la vida activa. La comunitat que s'ha creat al voltant de la cal·listènia és un exemple de com els espais públics poden generar convivència, relacions positives i benestar"

El teu mapa vital: com començar a llegir el teu «cel» personal

Només entenent els patrons que ens fan interpretar el món d'una manera o una altra, podrem entendre per què el nostre cos decideix activar certs símptomes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí