Publicitat

Refaat Alareer

Gairebé dos anys després de la seva mort i sota aquest nou context de pau colonial, volia només fer servir aquesta columna per recordar-lo, perquè com el Pereira que l’Antonio Tabucchi ens va ensenyar a estimar a tots, Refaat Alareer també va ser un home valent i bo, assassinat injustament

spot_img

Publicat el 23.11.2025 12:24

Sarrià Blues

Aitor Romero Ortega

Vaig saber del professor Refaat Alareer el 2014, gràcies a un article seu que vaig trobar per casualitat a la xarxa i que em va emocionar. En aquella peça Alareer, professor de literatura anglesa a la Universitat Islàmica de Gaza, explicava en detall com llegia amb els seus alumnes El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Alareer utilitzava aquest text clàssic com una manera de lluitar contra els prejudicis de l’ocupació amb l’objectiu que els seus estudiants assolissin una mirada universal. Per això mateix incidia en el fascinant personatge de Shylock, l’usurer, el jueu avar i per moments mesquí de Shakespeare, al qual les pròpies lleis i circumstàncies ambientals de la república de Venècia han empès a ser com és per defensar la seva dignitat.

Publicitat

Al final, Alareer explicava que, després de llegir diverses obres de Shakespeare durant mesos, va preguntar als seus alumnes amb qui simpatitzaven més, amb l’Otelo, un general venecià d’origen àrab, o amb el jueu Shylock. Un rere l’altre, tots els seus estudiants, palestins de Gaza, van confessar la identificació total amb Shylock. Alareer descrivia aquell moment com el més emocionant de tota la seva carrera docent

Publicitat

El cert és que jo també vaig llegir El mercader de Venècia amb un procediment semblant, en lectures dramatitzades amb diverses veus, seguides de llargues discussions sobre el que motivava el comportament dels diferents personatges. Inclòs el fort debat sobre si era un text antisemita o si Shylock actuava de l’única manera que podia actuar un jueu en la Venècia del barroc, on eren rics perquè no se’ls deixava ser cap altra cosa. Va ser quan tenia setze o disset anys, a una escola anglesa molt pija de l’upper Diagonal, on l’únic de profit que vaig treure van ser un seguit d’anècdotes divertides i les lectures de Shakespeare

Quan el 6 de desembre de 2023 les bombes israelianes van matar Refaat Alareer, molts dels seus antics alumnes van recordar tot el que havien significat per a ells les seves classes. I ho han seguit fent durant aquests dos anys que ha durat la guerra, o millor diguem-ne la massacre de Gaza. He llegit moltes de les piulades emocionades dels seus estudiants, incloses unes quantes dones, per cert. Un d’ells va recordar que durant el curs havia reescrit el cèlebre monòleg de Shylock intercanviant el terme “jueu” pel de “palestí”. Vet aquí: «¿No té ulls un palestí? ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un palestí? ¿No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un israelià? (…) Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim? I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?».

Gairebé dos anys després de la seva mort i sota aquest nou context de pau colonial, volia només fer servir aquesta columna per recordar-lo, perquè com el Pereira que l’Antonio Tabucchi ens va ensenyar a estimar a tots, Refaat Alareer també va ser un home valent i bo, assassinat injustament. 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

El temps de les cireres

"La proliferació del columnisme com a mitjà per guanyar-se la vida de molts escriptors a casa nostra em semblava de fet un dels motius principals pels quals no havíem desenvolupat un assagisme respectable com el d’altres països europeus": la columna d'Aitor Romero Ortega
spot_img

Ràdio Farró emet un programa especial per la Setmana de la Ciència

El projecte comunitari establert a Vil·la Urània repassa figures com Josep Comas i Solà, Maria Assumpció Català i aborda temes com la paleontologia o els 650 anys de l'Atles Català de Cresques Abraham

Torna la Rua Bicillums a Sarrià

En un context d’emergència climàtica, aquesta activitat vol generar consciència ambiental i fer valdre la mobilitat sostenible, tot fomentant la diversió i la xarxa veïnal als barris

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí