Gent gran
Clàudia Aineto (Fundació Uszheimer)
La situació que estem vivint és insòlita en la història del món: un fet sense precedents amb conseqüències desconegudes. No sabem encara amb certesa cap on ens portaran aquests canvis i com canviarà la nostra societat, però si que estem començant a veure les conseqüències del confinament que marcaran el nostre futur personal i professional.
Les malalties neurodegeneratives estan en constant evolució. Les malalties de les pèrdues, que s’intensifiquen i les capacitats disminueixen després d’un llarg temps sense treballar-les, són una de les greus conseqüències d’aquesta crisi.
És important no oblidar el familiar que està al costat de la persona depenent: la persona cuidadora. És aquella figura que no falla, que resisteix, que anteposa les necessitats de la persona que cuida a les pròpies, aquella que és conscient i preocupada i que no deixa de lluitar. Ser cuidador és ser lluitador, i en aquests temps més que mai.
Els professionals del món de la salut mental estem convençuts que la tornada a la nova normalitat no serà fàcil, però hi serà. Haurem de reaprendre la nostra manera de treballar i de veure el món, perquè ha canviat. Noves estratègies d’actuació i d’intervenció seran necessàries per sobreviure i entendre aquella persona que tenim davant, tot i que creiem que ja la coneixíem i en sabíem les necessitats i temors, aquests han canviat. En definitiva, haurem de reinventar-nos, cosa que els professionals de la Fundació Uszheimer ja fem contínuament. El nostre mètode d’intervenció s’adapta de manera individual a cada cas oferint, sempre, una atenció individualitzada i focalitzada en la persona.
El nou aprenentatge que haurem d’adquirir del postconfinament no el podrem estudiar en un curs o aprendre en una conferència, sinó que el farem en el dia a dia davant els contratemps i dificultats que ens vagin sorgint: un aprenentatge autodidàctic basat en la nostra experiència.
Des de la Fundació Uszheimer no hem deixat de treballar i oferir el nostre servei no presencial a totes les famílies i persones que en formen part i ens hem anat adaptant a cada situació viscuda durant la pandèmia. És un treball que seguim i seguirem fent per la gran qualitat professional que tenim.
La incertesa del futur no ens fa por, estem preparats per temps de canvis, d’evolució i adaptació, perquè com deia Darwin: “No és el més fort de les espècies el que sobreviu, tampoc ho és el més intel·ligent, sinó aquell qui més s’adapta als canvis”.
