Santi Estrada: “Som un barri molt pacífic. Amb aquest tarannà passiu no anem enlloc”

El Jardí entrevista l'activista sarrianenc Santi Estrada

Juanjo Compairé García
Procedeixo del camp de l'ensenyament, on he exercit com a professor de Ciències Socials durant molts anys. A més, he estat coordinador de la revista "Hombres igualitarios", de l'associació que he impulsat, una associació d'homes per la igualtat. Ara m'encarrego de les tasques de comunicació d'aquesta entitat, coordinant un equip de voluntaris. A més, com a persona implicada en la vida de Sarrià, soci actiu de la casa Orlandai, interessat per la vida local, crec que en la recuperació dels valors comunitaris i de l'economia social està la clau del futur. Per aquesta raó des de fa més de dos anys col·laboro en la revista El Jardí i formo part de la cooperativa

Gent del Barri

Juanjo Compairé

Ens trobem a la que anomenem “casa comuna”, la casa Orlandai. No hi ha millor lloc per repassar la història de la cultura popular a la nostra vila de Sarrià amb una persona que n’és part fonamental.

Des de quan vius a Sarrià ?

Jo ja coneixia Sarrià. Els meus avis tenien una casa al Baixador de Vallvidrera, on de petits la meva germana i jo passàvem tot l’estiu. Agafàvem el tramvia, que passava pel carrer Major i després el tren. Tinc viu el record de l’estació del tren destapada, amb els tallers de reparació a l’altre costat. Vaig tornar a Sarrià fa 19 anys, perquè vaig conèixer la que és la meva senyora, que és sarrianenca. I la Sarrià que vaig trobar no hi tenia gaire cosa a veure amb la que jo havia conegut.

“El món de la cultura popular és un món que em fascina, tant els diables com els balls de bastons, els gegants”

Com et vas incorporar a la cultura popular?

Jo sempre m’he bellugat en temes culturals. El món de la cultura popular és un món que em fascina, tant els diables com els balls de bastons, els gegants, … Jo havia viscut al casc antic de Barcelona i llavors els correfocs no es feien per Via Laietana sinó pels carrerons estrets del voltant de la Plaça de Sant Jaume. Hi havia molta afició: quan arribava la Mercè o santa Eulàlia, la gent es tornava boja. En arribar a Sarrià, al Centre Parroquial vaig conèixer en Joan Benavent. Durant tres anys ell i jo vam fer un tàndem i portàvem el Teatre de Sarrià. Hi havia una colla de diables i els meus dos fills hi volien participar. El president era l’Albert Lasauca.

“A Sarrià hi ha un bon teixit d’entitats, que cada una va al seu aire”

Com t’incorpores a la preparació de la Festa Major?

Jo com a persona mai he format part de la Comissió de Festes. Però com a colla de diables jo organitzava els correfocs i els intercanvis amb altres colles de diables. I el despertar diabòlic. S’han anat millorant coses que abans no hi havia. Quan jo vaig arribar, el correfoc acabava al carrer Dolors Montserdà/Via Augusta, on hi havia un terreny tocant als túnels des d’on es llençava el castell de focs. Des de llavors hi ha hagut molts canvis. Sarrià no tenia Toc d’inici de les festes. La colla de diables el vam impulsar, amb una música pròpia del barri. Formaríem un seguici, amb gegants, capgrossos, diables, ball de bastons, totes les manifestacions de cultura popular que hi ha al barri i faríem que sortís de la casa Orlandai. Ara hi ha un ventall d’ofertes d’activitats molt més gran i ha augmentat la participació. A Sarrià hi ha un bon teixit d’entitats, que cada una va al seu aire.

Hi havia llavors la campanya de “Fes-te els balcons”?

No, en aquella època en què jo hi era no.

“Des de fa un any som els qui vam donar un cop de mà a la gent del Farró perquè muntessin la seva pròpia colla de diables, Farrofoc”

Com veus l’evolució dels correfocs?

Hi havia un correfoc unitari de totes les colles, però va arribar un moment en què es va decidir que la colla infantil fes el seu propi correfoc. I que el drac i les bèsties fessin el seu amb la colla gran, acabant amb un sostre de llum a la plaça de Sant Vicenç. Ara hem tornat a la idea del correfoc unitari i les tres entitats portem dues colles convidades. Som Sarrià en flames. De les tres entitats, la més antiga és el drac, que porta 30 anys; després els infantils i els diables grans (l’orgàsmica), que portem 12 anys. D’altra banda, l’escola Orlandai i la Dolors Montserdà tenen els seus propis seguicis de gegants i de bèsties de foc. Hi ha una normativa que diu que fins als 8 anys no poden cremar, però hi ha qui se la salta i té gent de fins i tot 4 anys que crema. Ah! I des de fa un any som els qui vam donar un cop de mà a la gent del Farró perquè muntessin la seva pròpia colla de diables, Farrofoc.

Després hi ha els castellers.

En Joan, de casa Rafel havia portat els castellers, que van desaparèixer i ara tornen a agafar embranzida.

“La baixada de carros em sembla espectacular perquè li ha donat un caire juvenil, familiar”

Hi ha més novetats…

La baixada de carros em sembla espectacular perquè li ha donat un caire juvenil, familiar. El primer any que vam fer la baixada de carros eren 10 carros i les bales de palla i tot plegat va costar molts diners. Any rere any cada cop hi participa més gent. Però cal que hi hagi més publicitat, com la que es va fer quan la recollida selectiva. I la volta ciclista a Sarrià em sembla bé que es faci com el dia de la mobilitat al barri. Perquè Sarrià hi ha dies que està més contaminat que altres.

“Ara hi ha més presència de l’AV al barri i es preocupen per molts temes d’urbanisme, socials, culturals…”

Com veus l’evolució de l’associació de veïns?

Vaig conèixer l’antiga associació de veïns, que era una mena de desastre, perquè la nostra colla, que n’és sòcia, quan havíem de fer alguna cosa no sabíem quan la podríem fer. Quan va haver-hi el canvi me’n vaig alegrar molt, perquè el tarannà ha canviat moltíssim. Ara hi ha més presència de l’AV al barri i es preocupen per molts temes d’urbanisme, socials, culturals…

Santi Estrada al bar de Casa Orlandai © Juanjo Compairé

Hi ha millor relació amb altres associacions de veïns del districte?

Sí, i a més hi ha la Taula d’entitats. Internament funciona per temes: un grup ecologista, un de cultura,… Pots triar el tema que més t’interessi.

“Necessitem una Casa de la festa o Casa de la cultura, on s’estiguin els gegants, els diables, els castellers”

Quines serien les principals demandes del barri?

Començant per la Biblioteca, que porta molts anys i els diners se’n van a un altre lloc. La gent està molt emprenyada, perquè aquí hi havia una Biblioteca de La Caixa, a la plaça major. I la meva pregunta és: no val la pena invertir en fer una Biblioteca i espais municipals i no pagar un lloguer exagerat i abusiu al carrer Angli (seu dels serveis socials)? Necessitem una Casa de la festa o Casa de la cultura, on s’estiguin els gegants, els diables, els castellers. A l’espai del carrer Canet, 22, La Sarrianenca, que ens costa uns diners de llum, aigua i lloguer, no es poden posar els castellers ni els gegants (que han d’estar a l’Ajuntament). No hi cabem. A totes les entitats de cultura popular ens agradaria aconseguir can Ponsich, quan marxi la Guàrdia Urbana, perquè reuneix les condicions d’espai. O que l’Ajuntament compri l’edifici on hi havia el Varium, cosa que em sembla difícil, perquè els propietaris deuen demanar molts diners.

“Caldria habitatge social a Sarrià, per a gent del barri”

Com veus l’evolució de Sarrià?

La gent jove no es pot quedar al barri. Venen de tant en tant, a veure la iaia. Els lloguers són tan elevats que és impossible poder viure al barri. La bombolla immobiliària arribarà un moment que petarà, però em puc equivocar. Jo mateix visc a un pis de lloguer i quan acabi els 10 anys de contracte marxaré a viure fora, a poble, que en tinc moltes ganes. I el meu fill gran, que està buscant pis, quan veu els preus de Sarrià, es posa les mans al cap. Caldria habitatge social a Sarrià, per a gent del barri.cEns tenen per un barri ric. Però el barri ric són els pisos de la Bonanova. Al casc antic de Sarrià viu molta gent gran. Són ells els que fan poble, que te’ls trobes cada matí i els saludes. M’encanta el barri, però voldria que el nostre model urbà fos el de Berlín, on viu la nostra filla, amb molt pulmó verd.

I el comerç?

Desapareixen les botigues de tota la vida que han existit al barri. En queden quatre de comptades: en Cortines, la merceria, la botiga de plàstics, el Mota, el matalasser que hi ha a baix; can Foix, és clar… La gent que porta molts anys, a la llarga desapareix.cAnar per les botigues del carrer Major és com una travessa de futbol. Amb la gent que porta molt temps al barri fem apostes: quan de temps durarà aquesta botiga aquí? La major part, que són de franquícia, duren una temporada i se’n van.

“Els joves no tenen punts de trobada, se n’han d’anar a la plaça, al mig del carrer. Ens cal un casal de joves”

I els teus fills com veuen que, per exemple, el cap de setmana Sarrià quedi buida, a banda dels espais de cultura popular?

No hi ha cap mena d’ambient (llevat de casa Orlandai els dissabtes, no els diumenges, que està tancada). Els joves no tenen punts de trobada, se n’han d’anar a la plaça, al mig del carrer. O es busquen la vida a Gràcia o a un altre barri. Ens cal un casal de joves, que es deia que es faria al carrer Hort de la Vila a una de les casetes. I la nostra casa de la festa podria acollir també un casal. Seria una mena d’Hotel d’entitats com ho és ara la casa Orlandai. La gent jove ens ve a l’associació de veïns a demanar llocs per reunir-se, perquè no en tenen.

Quins són els teus llocs favorits de Sarrià?

Els passatges com el Mallofré, on hi ha una veïna que al pati té gallines i animalons. O el carrer de l’avió Plus Ultra, on hem fet lectures poètiques.

“Amb aquest tarannà passiu no anem enlloc”

Com creus que es podria millorar la participació en les institucions del districte?

Amb els Consells de barri no n’hi ha prou. Som un barri molt pacífic: ens costa molt de moure’ns. Com que no ens movem prou, no tenim el que volem. I menys encara si ens tenen per barri ric. Caldria sortir al carrer, plantar-nos davant de l’Ajuntament, cridant: “volem tal cosa i fins que no ho aconseguim no afluixarem”. Però amb aquest tarannà passiu no anem enlloc. Per exemple, les entitats vam estar 8 anys reclamant una casa de cultura fins que ens van cedir La Sarrianenca (Canet, 22), però va ser perquè l’Ajuntament volia fer fora dues pintores que hi eren. I ara nosaltres hi som, però ens ho hem de pagar tot, sense recolzament. Vam quedar com uns “tontos”. El mateix passa amb les cases del carrer Hort de la Vila, que no poden rehabilitar perquè s’està fent un edifici-pantalla al costat.

“Igual que està canviant mica en mica la mentalitat dels propietaris d’animals, caldrà que canviï la nostra cultura de la brossa”

Què t’ha semblat la implantació del “porta a porta”?

Penso que volem ser un barri ecologista, però ens quedem en un “quiero y no puedo”. Quan hi havia gent que protestava per la implantació del porta a porta, jo els explicava el model de Berlín, on el sistema funciona des de fa temps. O alguns pobles on hi ha recollida selectiva i no tenen aquest problema. Hi ha una part de la població (un 40% jo diria) del barri molt incívica. En aquests moments, els carrers de Sarrià estan més bruts que abans. Igual que està canviant mica en mica la mentalitat dels propietaris d’animals, caldrà que canviï la nostra cultura de la brossa.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Fatal error: Uncaught wfWAFStorageFileException: Unable to save temporary file for atomic writing. in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php:35 Stack trace: #0 /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php(659): wfWAFStorageFile::atomicFilePutContents('/usr/home/diari...', 'saveConfig('livewaf') #2 {main} thrown in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php on line 35