La Mirada Jove
Arran Cassoles
Aquest desembre el moviment juvenil de Cassoles celebrem set anys de vida al barri. Som l’herència de l’assemblea Joves Antifeixistes de Sant Gervasi de Cassoles, fundada el 2002, i de la posterior Assemblea de Joves de Cassoles (AJC), fundada el 2005. Aquestes van ser les llavors que van fer néixer l’any 2008 el Casal Popular Manuel de Pedrolo, espai alliberat al carrer Bertran, que va omplir el barri de vida fins al seu desallotjament, el 2012. Així, el teixit popular del barri desapareixia fins al 2013, quan vam decidir refundar l’AJC, integrada anys més tard a l’Organització Juvenil dels Països Catalans Arran.
💪🏽7 anys de lluita juvenil a Cassoles!
⏱El 2013 es va crear l’Assemblea de Joves de Cassoles, coneguda avui dia com a Arran Cassoles.
💥Per celebrar-ho, reviurem la història de la lluita juvenil al barri amb un vídeo i després hi haurà soparet. pic.twitter.com/Q4SK7vuDy9
— Arran Cassoles (@ArranCassoles) December 1, 2020
Aquell any, des de l’assemblea, afirmàvem que sorgíem “de la necessitat i la voluntat d’aplegar les joves del barri amb l’objectiu de treballar i col·laborar amb el teixit associatiu veïnal entorn les problemàtiques locals que ens afecten”. Han canviat moltes coses des de llavors, però res ha fet minvar la lluita diària per transformar el nostre barri i la nostra terra. Som joves comunistes, ni irresponsables ni inconscients, disposades a construir uns Països Catalans socialistes i feministes, que garanteixin una vida que valgui la pena de ser viscuda pel conjunt de la classe treballadora.
Militem a Cassoles, un barri del qual dia rere dia es fa fora les veïnes, en què s’augmenta el preu del lloguer i es destrueix qualsevol espai de trobada que hagi pogut existir. Ens organitzem contra això i més, perquè ens cal fer front col·lectivament a l’elitisme i el classisme que imperen al barri i no permeten a les joves emancipar-nos, organitzar-nos ni tenir els nostres espais de socialització, entre d’altres.
Des de l’assemblea sempre hem treballat per fer un barri millor. Dues de les grans apostes que vam dur a terme durant els primers anys van ser, en primer lloc, l’exercici de dignitat antifeixista de netejar el barri de les restes franquistes amb la campanya ‘Plaquem el feixisme’i, en segon lloc, situar la inexistència d’espais de trobada autogestionats per a les joves. Naixia així, l’abril de 2016, el Casal Popular la Tecla. L’alliberament d’un espai al barri va significar una explosió organitzativa: ens va permetre expandir-nos, donar-nos a conèixer i, a poc a poc, engrandir el moviment popular del barri. D’aquell Casal, en van sorgir La Pira Feminista, la comissió de festes alternatives Sound Gervasi i la Plataforma d’Entitats Juvenils, que encara continuen fent feina braç a braç amb nosaltres.
La importància de tenir un espai autogestionat es va fer palès després del desallotjament de l’antiga Tecla, el febrer de 2019. Picant pedra i amb la força de totes les companyes militants del barri vam poder tornar a obrir al carrer Madrazo 60-66, a principis d’aquest any. Vam alliberar una altra seu bancària, un altre espai que havia estat tancat, buit, durant anys. Malauradament, ens van confinar tot just començar a fer viure el casal, veient-nos obligades a frenar una part de la nostra activitat.
El 15 d’abril d’enguany escrivíem a El Jardí la columna d’opinió Sembla la fi, però podria ser l’inici, enmig del panorama del confinament més dur. Mesos més tard, ens reafirmem que la gestió de la crisi ens ha abocat a una misèria més accentuada, a un empitjorament de les condicions materials de vida. Ens fan fora de la feina i, mentre el Govern anuncia als quatre vents haver decretat l’aturada dels desnonaments, continua enviant els Mossos per executar-los. És en aquests moments que hem de saber organitzar tota la ràbia, trobar-nos col·lectivament, per poder fer front a l’ofensiva capitalista. Malgrat tot, continuem dempeus, ara també des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles.
Conèixer d’on venim, la nostra història, significa recuperar el coneixement generat col·lectivament i l’experiència acumulada per vertebrar el moviment juvenil i enfortir el moviment popular del nostre barri. Sabem que aquesta lluita passa per organitzar-nos i militar.
Per a nosaltres, la militància és el treball de cada dia, braç a braç, amb el jovent i les veïnes treballadores del barri. Per a nosaltres, la militància és llevar-nos a les 7:00 h del matí per anar a aturar un desnonament, és retirar les plaques feixistes de les façanes, és fer front a la violència masclista, és generar espais de trobada que trenquin amb la moral burgesa individualista, és solidaritzar-nos amb les companyes represaliades, és combatre el classisme hegemònic i lluitar per un barri amb i per al jovent. Militar és fer front a totes i cada una de les problemàtiques que afecten les joves treballadores: les agressions masclistes a les aules dels instituts, al carrer i a les cases; les agressions feixistes; la impossibilitat d’emancipar-nos; la privatització de l’espai públic, que ens expulsa dels carrers i places; la precarietat laboral i un llarg etcètera. Tanmateix, hi fem front sabent que són part de l’engranatge del sistema capitalista que ens explota i oprimeix.
Les joves hem crescut amb la paraula ‘crisi’ ben present. Ens han acostumat a no tenir expectatives, a viure entre interrogants: Em podré emancipar? Val per a alguna cosa això que estic estudiant? Amb aquests sous podré estalviar alguna vegada? Se’n diu malestar juvenil. No és per menys, davant l’angoixa mental, la incertesa que caracteritza la nostra vida.
Sabem, però, que el futur es lluita en el present, i és per això que aquest setè aniversari de l’assemblea ens dona la perspectiva per veure com hem crescut i els ànims per imaginar fins on hem d’arribar. Seguim construint Cassoles, seguim lluitant! No claudicarem fins a la victòria!
