Societat
Natalia Avellan
- Detinguts 9 activistes del Sindicat de Cassoles quan buscaven una solució per a una família amb tres menors a càrrec
- S’ajorna el judici dels 9 encausats del Sindicat d’Habitatge de Cassoles
- Micromecenatge de les 9 de Cassoles
“Mai cap dels que érem allà vam pensar que passaria tot això”, explica Joan Solé en una conversa amb El Jardí. És membre del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i un dels 9 encausats que van ser detinguts quan estaven intentant aturar el desnonament d’una família en situació de vulnerabilitat. Ara, gairebé quatre anys després de la detenció, el judici ha quedat ajornat al pròxim 26 de juny i els activistes s’enfronten a 4.000 euros en multes i gairebé vuit anys de presó.
12 hores a comissaria
La matinada del 26 de juliol de 2021, alguns membres del Sindicat d’Habitatge de Cassoles es van organitzar per impedir que els Mossos d’Esquadra executessin un desnonament a un habitatge del número 22 del carrer Ferran Puig, al barri del Putxet. L’edifici, segons assegura el Sindicat, és propietat de la Diputació de Barcelona i feia una setmana que estava ocupat per una família amb tres menors a càrrec, un dels quals amb tan sols sis mesos de vida en aquell moment. “Sabem que l’habitatge feia gairebé 10 mesos que estava buit”, recalca Solé. La DGAIA va amenaçar en retirar la custòdia dels fills si no aconseguien un habitatge digne.
Tanmateix, l’actual crisi de l’habitatge que travessa el districte de Sarrià – Sant Gervasi -i tota la ciutat de Barcelona- fa que sigui difícil accedir a un habitatge digne. És per això, que el Sindicat d’Habitatge de Cassoles treballa per brindar acompanyament a tots aquells veïns que no disposin d’una alternativa residencial. “Anàvem donant una ullada als espais que hi havia buits per reallotjar aquestes famílies del carrer Ferran Puig”. Però, la matinada d’aquell dilluns, quan una tretzena d’activistes envoltava l’edifici del Putxet, un veí va trucar als Mossos d’Esquadra, alertant d’un possible robatori. En qüestió de minuts, tres patrulles es van plantar a les portes de l’habitatge. Els militants s’havien repartit prèviament els càrrecs, de manera que alguns custodiaven la porta exterior, que dona al carrer, i d’altres la porta interior d’accés als pisos. “Vam apropar-nos als que estaven a la porta de fora, per no deixar-los sols. Aleshores, els Mossos van delimitar l’espai i els que vam quedar enmig d’aquella mena de cordó policial érem 9. Tot va ser molt violent, no sabíem com actuar”, relata Solé.
Tots ells van ser traslladats a la comissaria de les Corts, on es van enfrontar a 10 hores d’escorcollament i gestió administrativa. De fet, la mare de la família també va ser detinguda i va passar tot el dia sense poder tenir cura dels seus fills i sense poder alletar el seu nadó. “S’anava fent de dia. Jo havia quedat amb uns amics per anar a la platja i només pensava que arribaria tard”, reconeix Solé. L’endemà, al llarg de tot el dia, es van concentrar centenars de persones en mostra de suport als detinguts davant la comissaria de les Corts. No va ser fins a mitja tarda que els Mossos van deixar en llibertat amb càrrecs els activistes.
Acollir-se al delicte de robatori: un “muntatge policial”
La versió del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i dels Mossos d’Esquadra és ben diferent. Mentre que la policia catalana els acusa de temptativa de robatori amb força, l’organització de Cassoles defensa que hauria de considerar-se com una temptativa d’usurpació de l’habitatge, ja que tenien la intenció d’ubicar en aquell edifici les famílies, la qual cosa no es va acabar executant. “Aquesta decisió no és aleatòria, sinó que respon a la necessitat d’acabar amb el Sindicat d’Habitatge de Cassoles”, assegura Solé. La diferència entre ambdós delictes rau en la possibilitat de detenció immediata. Mentre que en el cas de robatori quedes detingut in situ, en el segon cas pots marxar amb una denúncia.
Més endavant, el 8 de novembre de 2021, 7 de les persones detingudes van ser citades a declarar a Ciutat de la Justícia, i es van adherir al seu dret a no fer-ho. Va ser aleshores quan al barri es va posar en marxa el grup de suport anomenat Les 9 de Cassoles, que té l’objectiu de lluitar per acabar amb el “muntatge policial” que pateixen les encausades. Per aquest motiu, amb la solidaritat com a arma, el grup s’organitza cada dia per combatre l’especulació immobiliària.
Una crida a l’organització veïnal i una campanya de micromecenatge
I després de molts mesos de silenci, va arribar una nova data de judici. Les encausades estaven citades novament a la Ciutat de la Justícia el passat 29 d’abril de 2025. No obstant això, segons han informat els membres del Sindicat, la Fiscalia havia perdut el registre de les citacions i no tenia constància de qui havia estat notificat per assistir-hi. Davant d’aquesta conjuntura, van amenaçar en dictar ordres de detenció, cerca i captura, i declarar en rebel·lia tant les encausades que no havien rebut la notificació com aquelles que sí que estaven correctament citades, però no constaven com a notificades per culpa d’errors interns dels jutjats. Els activistes van qualificar la situació com una “incompetència” i un “autèntic despropòsit”. Ara els acusats esperen rebre una carta que notifiqui la nova citació judicial.
Paral·lelament, el Sindicat d’Habitatge de Cassoles ha impulsat una campanya de micromecenatge per assumir les despeses del procés jurídic. Fins ara, la iniciativa ja ha recaptat més de 4.000 euros. Així mateix, també s’ha fet una crida a l’organització veïnal davant la nova convocatòria pel judici. “S’ocupen les cases com a mitjà de pressió, no com a finalitat”, conclou Solé. “Ho tornaríem a fer”, asseguren.
https://www.goteo.org/project/les-9-de-cassoles
