Fra Valentí Serra de Manresa
Fra Valentí Serra de Manresa és religiós caputxí i sacerdot. Doctor en història per la Universitat de Barcelona, en els darrers anys s’ha dedicat a l’estudi de les principals tradicions populars i religioses de Catalunya, particularment a propòsit del pessebre i de la tradició remeiera i gastronòmica catalana. Alhora, és autor de nombrosos llibres i articles de recerca, especialment d’història franciscana. Des de l’any 1987 és arxiver i director de la Biblioteca Hispano-Caputxina ubicada al convent de caputxins de Sarrià i, des del 2015, és redactor del cèlebre Calendari de l’Ermità dels Pirineus. El setembre de 2015 inicià la sèrie “Remeis i cuina de convent” en el periòdic El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià.
L’api, talment el porc de les hortalisses
De l’api, una de les hortalisses més saludables i nutritives, s’aprofita tot: la fulla, el tronxo, l’arrel i la sement
La carxofera, depurativa del fetge i estimada en les dietes d’aprimament
Els romans se la menjaven laminada i adobada, a guisa de carpaccio, i també es menjaven el cor de la carxofa tendre
El julivert, un excel·lent vitamínic
És l’element més destacat de la famosa picada de la cuina catalana, efectuada al morter, on es piquen un parell d’alls, amb alguns pinyons o avellanes torrades
La col, una hortalissa molt estimada pels celtes i romans
Els antics pobladors de la península Ibèrica ja tenien el costum de potenciar el gust dels brous i sopes amb fulles de col
El meló, una fruita de recomanable ingesta abans o fora dels àpats
“El meló és or al matí, el migdia és plata, però al vespre mata...”
L’albercoc, una fruita estiuenca antioxidant
Aporta notables beneficis a la pell, al cabell, a les mucoses i als ossos
Publicitat
‘Festes i Tradicions Catalanes’, el nou llibre d’Àngel Rodríguez Vilagran per presumir de cultura popular
Un nou llibre d'Àngel Rodríguez Vilagran per aprendre sobre l'origen i simbologia de cada festa de Catalunya
Els efectes saludables de menjar prunes i les múltiples varietats
En èpoques pretèrites fou molt estimada per monjos i frares la pruna anomenada cascavellana o cascavellico
L’avellaner i els seus remeis, per Fra Valentí Serra
L’escorça de l’avellaner és astringent i se solia usar en la terapèutica popular per aturar les diarrees
L’ametlla amarga i els seus usos en oli per a la pell o ratafia d’ametlla verda
A Catalunya existí el costum de menjar ametllons, quan l’ametlla és encara verda, però cal ser molt mesurat
La ruca o ruqueta, aperitiva i de gust picant
Als antics romans els agradava de posar fulla tendre de ruca com a element principal d’una amanida barrejada d’hortalisses, que els italians ara en diuen 'misticanza'
L’escudella catalana de les “quatre carns”
Quatre carns dites popularment dels "quatre ordes mendicants", o també, dels "quatre evangelistes": el moltó, gall, bou i porc
Publicitat