Publicitat

Tarradellas

Publicat el 2.6.2017 9:00

La mirada política

Roger Rosich

Enguany es compleixen 40 anys del retorn del president Josep Tarradellas del seu exili. Un exili que va durar un llarg, fosc i lànguid franquisme.

Publicitat

Tarradellas havia estat un jove conseller amb el president Macià, i es va impregnar de la seva dignitat presidencial, del seu orgull, de la seva fermesa, exigència i seriositat. No seria igual la relació, de fet xocarien molt, amb el president Companys (molt més desordenat), amb el qual tindrien una relació més justa.

Publicitat

Tarradellas havia llegit i admirava per parts iguals a Maquiavel i a Montaigne, pares del pensament polític modern, sorgits de temps convulsos de la història. És normal que trobés respostes en ells, donat el context en el qual li va tocar viure i fer política.

Una política en tres grans fases: la de polític del final convuls de la Segona República i la Guerra Civil, la de president de l’exili i la del retorn a la plaça Sant Jaume. I en els tres períodes va mostrar sempre les seves principals característiques: perseverança, convicció, voluntat o fermesa. Reflexió i acció.

El llegat del president Tarradellas

Avui Tarradellas ha de ser posat en valor per tothom, com ho fem amb Macià o Companys. Macià va ser el pare del retorn de la Generalitat, del reconeixement de la Catalunya com a país; Companys per liderar Catalunya durant la Guerra Civil i per ser l’únic president escollit democràticament assassinat pel feixisme a Europa; i Tarradellas per haver mantingut viva la institució i l’esperança a l’exili, com per aconseguir el seu retorn a la mort de Franco.

Josep Tarradellas ha estat un personatge històric incòmode per una part d’Esquerra Republicana: per negociar i orquestrar l’entesa amb Suárez durant la Transició, per ser massa de dretes per l’ERC moderna, fins i tot per haver acceptat el títol aristocràtic de marquès per part de Joan Carles I. Per haver acceptat massa l’ordre sorgit de la Transició… I Convergència mai se’l va sentir seu per ser d’ERC i per l’enemistat manifesta entre el president Tarradellas i el fundador del partit, el president Pujol.

És cert que el president és acusat de moltes coses i que el seu record i llegat polític ve tacat pels temps de la Guerra, per l’oblit de l’exili i per l’entesa amb l’Espanya de la Transició. Va cometre errors, sí, clar, però el president de la Generalitat que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra… Quan va assumir la presidència de la Generalitat, tornant de l’exili francès, va entendre la situació del moment, i es va adaptar estratègicament; formant, fins i tot, un govern de concentració nacional.

El president Tarradellas que tots hauríem de tenir en el record és el de la consciència de país i de la institució democràtica del govern de Catalunya.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí