La mirada política
Roger Rosich
Enguany es compleixen 40 anys del retorn del president Josep Tarradellas del seu exili. Un exili que va durar un llarg, fosc i lànguid franquisme.
Tarradellas havia estat un jove conseller amb el president Macià, i es va impregnar de la seva dignitat presidencial, del seu orgull, de la seva fermesa, exigència i seriositat. No seria igual la relació, de fet xocarien molt, amb el president Companys (molt més desordenat), amb el qual tindrien una relació més justa.
Tarradellas havia llegit i admirava per parts iguals a Maquiavel i a Montaigne, pares del pensament polític modern, sorgits de temps convulsos de la història. És normal que trobés respostes en ells, donat el context en el qual li va tocar viure i fer política.
Una política en tres grans fases: la de polític del final convuls de la Segona República i la Guerra Civil, la de president de l’exili i la del retorn a la plaça Sant Jaume. I en els tres períodes va mostrar sempre les seves principals característiques: perseverança, convicció, voluntat o fermesa. Reflexió i acció.
El llegat del president Tarradellas
Avui Tarradellas ha de ser posat en valor per tothom, com ho fem amb Macià o Companys. Macià va ser el pare del retorn de la Generalitat, del reconeixement de la Catalunya com a país; Companys per liderar Catalunya durant la Guerra Civil i per ser l’únic president escollit democràticament assassinat pel feixisme a Europa; i Tarradellas per haver mantingut viva la institució i l’esperança a l’exili, com per aconseguir el seu retorn a la mort de Franco.
Josep Tarradellas ha estat un personatge històric incòmode per una part d’Esquerra Republicana: per negociar i orquestrar l’entesa amb Suárez durant la Transició, per ser massa de dretes per l’ERC moderna, fins i tot per haver acceptat el títol aristocràtic de marquès per part de Joan Carles I. Per haver acceptat massa l’ordre sorgit de la Transició… I Convergència mai se’l va sentir seu per ser d’ERC i per l’enemistat manifesta entre el president Tarradellas i el fundador del partit, el president Pujol.
És cert que el president és acusat de moltes coses i que el seu record i llegat polític ve tacat pels temps de la Guerra, per l’oblit de l’exili i per l’entesa amb l’Espanya de la Transició. Va cometre errors, sí, clar, però el president de la Generalitat que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra… Quan va assumir la presidència de la Generalitat, tornant de l’exili francès, va entendre la situació del moment, i es va adaptar estratègicament; formant, fins i tot, un govern de concentració nacional.
El president Tarradellas que tots hauríem de tenir en el record és el de la consciència de país i de la institució democràtica del govern de Catalunya.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
