Publicitat

Tarradellas

spot_img

Publicat el 2.6.2017 9:00

La mirada política

Roger Rosich

Enguany es compleixen 40 anys del retorn del president Josep Tarradellas del seu exili. Un exili que va durar un llarg, fosc i lànguid franquisme.

Publicitat

Tarradellas havia estat un jove conseller amb el president Macià, i es va impregnar de la seva dignitat presidencial, del seu orgull, de la seva fermesa, exigència i seriositat. No seria igual la relació, de fet xocarien molt, amb el president Companys (molt més desordenat), amb el qual tindrien una relació més justa.

Publicitat

Tarradellas havia llegit i admirava per parts iguals a Maquiavel i a Montaigne, pares del pensament polític modern, sorgits de temps convulsos de la història. És normal que trobés respostes en ells, donat el context en el qual li va tocar viure i fer política.

Una política en tres grans fases: la de polític del final convuls de la Segona República i la Guerra Civil, la de president de l’exili i la del retorn a la plaça Sant Jaume. I en els tres períodes va mostrar sempre les seves principals característiques: perseverança, convicció, voluntat o fermesa. Reflexió i acció.

El llegat del president Tarradellas

Avui Tarradellas ha de ser posat en valor per tothom, com ho fem amb Macià o Companys. Macià va ser el pare del retorn de la Generalitat, del reconeixement de la Catalunya com a país; Companys per liderar Catalunya durant la Guerra Civil i per ser l’únic president escollit democràticament assassinat pel feixisme a Europa; i Tarradellas per haver mantingut viva la institució i l’esperança a l’exili, com per aconseguir el seu retorn a la mort de Franco.

Josep Tarradellas ha estat un personatge històric incòmode per una part d’Esquerra Republicana: per negociar i orquestrar l’entesa amb Suárez durant la Transició, per ser massa de dretes per l’ERC moderna, fins i tot per haver acceptat el títol aristocràtic de marquès per part de Joan Carles I. Per haver acceptat massa l’ordre sorgit de la Transició… I Convergència mai se’l va sentir seu per ser d’ERC i per l’enemistat manifesta entre el president Tarradellas i el fundador del partit, el president Pujol.

És cert que el president és acusat de moltes coses i que el seu record i llegat polític ve tacat pels temps de la Guerra, per l’oblit de l’exili i per l’entesa amb l’Espanya de la Transició. Va cometre errors, sí, clar, però el president de la Generalitat que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra… Quan va assumir la presidència de la Generalitat, tornant de l’exili francès, va entendre la situació del moment, i es va adaptar estratègicament; formant, fins i tot, un govern de concentració nacional.

El president Tarradellas que tots hauríem de tenir en el record és el de la consciència de país i de la institució democràtica del govern de Catalunya.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí