Arquitectura
Jaume de Oleza
Situats al número 354 de la Via Augusta, hi ha uns petits jardins –Els Jardins dels Setze Jutges– que queden oberts també al carrer de Carrasco i Formiguera. En aquest petit espai trobem una antiga torre d’emmagatzematge d’aigua que destaca per la seva verticalitat. És una construcció modernista del segle XIX, d’autor desconegut, que forma part del patrimoni industrial de la ciutat. En principi va ser construïda per dotar d’aigua la casa de tipus senyorial que estava en aquest indret, i que de fa molts anys va ser enderrocada.
Les torres d’emmagatzematge d’aigua consistien en unes estructures que servien per emmagatzemar aigua potable, així com, tenien la funció de dipòsit de compensació a les xarxes a les quals estaven connectades. D’aquesta manera mantenien el nivell d’aigua constant i la pressió a la xarxa. Unes construccions que sobresortien a molts barris i poblacions. Eren molt visibles, donat que necessitaven certa alçària perquè les aigües emmagatzemades a la part superior baixessin amb pressió. Aquesta torre, molt curiosa, té un dipòsit quadrat a la part superior i a banda i banda del dipòsit, disposa d’unes petites finestres de ventilació de forma rodona i ornamentades.
La part central és de maó vist, està reforçada per quatre pilars circulars ubicats a cada cantonada i mitjançant unes connexions de pedra decorades amb motius florals, se subjecten a la torre. La base, té més secció, allí els pilars es troben adossats, per posteriorment separar-se del cos central de maó. Una tècnica constructiva que evita el possible bandeig de l’estructura. Conseqüència del fenomen que es pot arribar a produir quan una estructura és més o menys esvelta i se sotmet a càrregues importants de compressió.
Les torres d’emmagatzematge d’aigua han definit un tipus d’arquitectura industrial molt present a ciutats i poblacions, hi ha molts exemples destacables com ara la torre d’aigües del Tibidabo, al nostre districte. Una magnífica obra modernista, visible des de molts punts de la ciutat, de Josep Amargós i Samaranch. També, la torre de Catalana de Gas al parc de la Barceloneta, obra de Josep Domènech i Estapà, així com la torre de les aigües de Sant Marí.
En els Jardins dels Setze Jutges, el març del 2011, es va fer un homenatge al moviment fundat l’any 1961 per mots molts músics i escriptors catalans amb l’objectiu d’impulsar la Nova Cançó, i reivindicar la cultura i normalitzar l’ús del català durant la dictadura franquista.
