Publicitat
spot_img

La torre Bulart Rialp a la Bonanova, l’antic restaurant Cafè 1907

Algunes escenes de la pel·lícula 'La plaça del Diamant', inspirada en la novel·la de Mercè Rodoreda, es van filmar en aquesta casa del carrer Císter

Publicat el 14.4.2024 5:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La torre Bulart Rialp està situada a la cantonada dels carrers Melilla amb el carrer Císter. Construïda el 1907, tal com consta a la inscripció a la façana, per l’arquitecte Juli Batllevell Arús per encàrrec del matrimoni Alejandro Bulart i la seva esposa Rosa Rialp. Està formada per un cos de construcció a quatre vents i està alineada amb el vial del carrer Císter. Té un jardí amb façana al carrer Melilla. És d’estil modernista, tot i que l’autor en diverses de les seves obres incloïa elements eclèctics i historicistes que feien del seu treball una arquitectura molt personal. Aquesta torre es caracteritza volumètricament perquè la cantonada de la planta baixa es converteix curiosament en rodona a la planta primera, incloent-hi un balcó també de forma circular. Aquest cos defineix una torre que sobresurt del volum de la construcció.

La casa consta de planta baixa, planta pis i un petit mirador a la torre. En la planta segona de la torre es pot apreciar una finestra coronella. És un tipus de finestra de dues obertures que està dividida verticalment en dues parts iguals mitjançant una petita columna sobre la qual descansen dos arcs de mig punt. Les façanes corresponents al carrer Melilla i Císter es caracteritzen pels falsos carreus que imiten pedra. Un arrebossat que simula un aparell Isòdom, és a dir, una tècnica d’origen grec, en què els falsos carreus conserven la mateixa alçada i fan coincidir les filades horitzontals. D’aquesta manera, la façana adquireix una forma regular. La rugositat dels carreus determina una estètica molt contrastada, que deixa la part superior amb arrebossat llis.

Publicitat

La terrassa està rematada per una barana formada per balustres d’estètica clàssica. Uns balustres de forma rodona d’inspiració greco-romana que s’assemblen als antics gerros, disposats l’un al costat de l’altre. Els llindars de les finestres estan treballats amb motius florals. Sembla que la torre va perdre un floró amb una creu de quatre braços, així com uns pinacles florals que sobresortien de la barana de la terrassa. Actualment, a la torre s’ubicava fins fa poc un restaurant, el Cafè 1907, que ha tancat portes.

Il·lustració de la Torre Bulart Rialp. Autor: Jaume de Oleza

Juli Batllevell (1864-1928), fill de Gabriel Batllevell Tort, mestre d’obres. Va ser arquitecte municipal de Sabadell i de Badalona, deixeble de Domènech i Montaner. Va col·laborar amb Antoni Gaudí a la casa Calvet i al Parc Güell. Tenia un estil molt personal que s’adaptava en cada moment al client, passava tant per incorporar els corrents modernistes com els historicistes. Va projectar diversos edificis industrials a Sabadell, població considerada com una de les primeres en el procés d’industrialització de Catalunya. Algunes escenes de la pel·lícula La plaça del Diamant, inspirada en la novel·la de Mercè Rodoreda, es van filmar en aquesta casa.

Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí