Política
Jesús Mestre.
Fotografies: Juanjo Compairé
De vegades sembla que els polítics estiguin tots d’acord amb un mateix “projecte”, un “model de ciutat”, però també disposats a tirar-se els “plats pel cap” per petits matisos. Aquesta va ser una de les sensacions que, un cop acabat, va deixar el debat electoral del dimecres 8 de maig a la Casa Orlandai, organitzat i conduït per Les Veus de la República i El Jardí. Tots els partits, per exemple, veuen necessaris més equipaments de barri, una ciutat menys contaminada i per tant treure vehicles privats dels carrers i pacificar-los, replantejar la gestió de residus o fer més habitatge assequible. Tothom està d’acord en fer front a aquests reptes, que configuren un model de ciutat que no és l’actual, però seran capaços de construir consensos de govern per fer-los realitat?
El “Debat Eleccions Municipals 26M 2019“ va començar puntual a les 19 h i, això és notícia, també va acabar puntal, a les 21.03 h. La sala Foix estava plena i també el Cafè Orlandai, on s’emetia el debat per streaming. No era un debat de ciutat, sinó de districte i va aplegar a Albert Batlle (núm. 3 del PSC), Anna Saliente (núm. 1 de CUP Capgirem BCN), Miquel Puig (núm. 3 d’ERC), Jordi Martí (núm. 6 de JuntsxCat), Pedro Miret (núm. 13 de BCN Pel Canvi), Óscar Ramírez (núm. 2 de PP), Maria Vila (núm. 2 BCN És Capital), Joan Subirats (núm. 2 de BComú), citats per l’ordre, d’esquerra a dreta, com estaven asseguts en el debat.
La dinàmica del debat
Mònica Beneyto era la moderadora, entremig dels polítics, mentre que Marta Masats i Carme Rocamora li donaven suport, fent les introduccions als quatre blocs del debat o controlant el temps: els polítics disposaven d’un minut per intervenció per exposar les propostes a cada bloc, i després es repartien 8 minuts de debat.
Els blocs van ser: equipaments i inversions; mobilitat, urbanisme i medi ambient; temes socials com habitatge, gentrificació i desigualtats; i per últim, es va demanar que exposin la seva proposta més destacada per als diferents barris del districte.
Un cop acabats els quatre blocs, es va traslladar les preguntes que s’havien fet arribar a l’adreça redaccio@diariel.cluster028.hosting.ovh.net a cada una de les candidatures. La dinàmica va funcionar i va sortir un debat àgil en què s’obligava als polítics a concretar molt i oblidar l’habitual dialèctica evasiva.
A més, pels que volien tenir constància del programa de cada candidatura, a l’entrada s’oferia una completa graella que resumia les propostes per cada tema clau (model de ciutat, mobilitat, civisme i seguretat, habitatge i urbanisme, cultura i espais populars, educació i un bloc lliure).
Tot i planar sempre la perspectiva de ciutat i de metròpoli, el debat es va centrar molt en la realitat i les necessitats dels barris del districte. La majoria dels candidats són o viuen al districte i en tenen un bon coneixement. I aquí va ajudar molt el document que recentment ha proposat de Coordinadora d’AV de Sarrià-Sant Gervasi, amb un llistat de reivindicacions conjuntes dels barris pels pròxims anys. Ara tothom estava decidit a construir la Biblioteca de Sarrià, una reivindicació que s’arrossega fa més de vint anys i amb plànols fets en els dos darrers mandats municipals; o el centre cívic del Putxet al carrer Manacor, el Mercat de Vallvidrera, el bus de barri de Galvany, Turó Parc i Farró… Potser els veïns estem fent el programa electoral als partits?
Especialment vibrant va ser el darrer bloc, on cada candidat havia de fer una proposta per cada un dels sis barris del districte, més Pedralbes, però com si fos una piulada. Tot i la concreció que es demanava, van sortir propostes interessants, com la de Subirats de fer un eix formatiu entre les escoles del Farró i la Biblioteca Joan Fuster.
La correcció va prevaldre durant tot el debat, on hi va haver poques sortides de to tot i l’interès de la candidata de Barcelona és Capital per buscar el cos a cos amb ERC i Barcelona en Comú, mentre menystenia a la resta; o la nota discordant del castellà que va utilitzar el candidat popular Òscar Ramírez que va defensar la visió conservadora dels populars. Albert Batlle va presumir d’experiència de govern; Jordi Martí va voler eludir el concepte de “superilles” però potser va ser qui més les va defensar; Miquel Puig va diferenciar entre les inversions de barri, perfectament assumibles, i els grans reptes de ciutat, com el voler passar d’1,5 al 15% d’habitatge assequible, molt més difícils d’aconseguir; i, finalment, Anna Saliente que va ser coherent i precisa defensant el programa social dels cupaires.
En acabar el debat, el públic assistent expressava la seva satisfacció de com havia anat. Tornant al començament de l’article, ens preguntem si els partits seran capaços de dialogar al Plenari de Sant Jaume tal com ho van fer a la Casa Orlandai. I, sobretot, si trobaran solucions als difícils reptes (i urgents) que té la ciutat ara mateix. Aquests reptes només seran possible d’abordar a partir de diàleg i consens. I surava una proposta que cal fer arribar als organitzadors: seria possible fer un debat similar, però a mig mandat, per recordar a què s’havien compromès i que estan fent.
Una pregunta teniu gravat el debat? ens el podeu fer arribar a salvaferran@gmail.com , gràcies
Hola Salva,
Finalment no es va gravar el debat. Va ser una llàstima perquè el debat va ser molt interessant.
Gràcies,