Publicitat
spot_img

Un hotel a la part alta del Tibidabo

Publicat el 5.10.2018 12:00

Arquitectura 

Jaume de Oleza

A la part alta del Tibidabo, al costat del parc d’atraccions i visible des de tota la ciutat, es troba una gran construcció que sobresurt entre l’arbrat. És l’Hotel La Florida, un edifici de color blanc construït cap a l’any 1924 per l’arquitecte Ramon Reventós, que va ser el cap del Servei d’Edificis Culturals de l’Ajuntament de Barcelona. L’arquitecte Reventós va ser molt conegut en la seva època i autor de diversos projectes per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, així com autor del Teatre Grec i de les més que conegudes Torres Venecianes, aquestes últimes unes grans torres, avui dia visibles, que marcaven des de la plaça d’Espanya, l’entrada a la muntanya de Montjuïc. L’Hotel La Florida va ser un encàrrec del doctor Andreu que va voler construir un hotel en un emplaçament impressionant tant per la seva ubicació com per les seves vistes. Era una construcció inspirada en aquelles arquitectures americanes emblemàtiques dels anys 20. Recordem que el doctor Andreu, cèlebre per les seves pastilles, va ser el promotor de la urbanització de la muntanya del Tibidabo a finals del segle xix. Va urbanitzar l’avinguda Tibidabo amb prestigioses cases dissenyades per arquitectes de renom, conformant el que seria un dels llocs on s’assentaria la classe alta barcelonina. Encara avui dia podem admirar moltes d’aquestes cases i torres d’estil modernista, així com el llegendari Tramvia Blau, també promogut pel doctor Andreu com a mitjà de comunicació entre l’avinguda Tibidabo i l’estació del funicular.

Aquest hotel aviat es convertiria en un enclavament turístic important i vindria a reafirmar la importància del Tibidabo per a la ciutat barcelonina, tot i que no obstant això com altres edificis de l’època, va patir el traumatisme de la guerra. Anys més tard es transformaria en un hotel on pernoctarien grans personatges de la política i de les arts del seu temps, entre ells Ernest Hemingway, el príncep de Bèlgica, Rock Hudson i una infinitat de personalitats. L’any 2001 després d’un temps d’abandonament, va ser reformat i renovat. Un edifici que actualment, gràcies a la seva restauració, ha recuperat elements originaris de l’Art Decó de la seva façana. Una reforma que uneix els detalls decoratius restaurats amb una arquitectura actual que el dota de les comoditats d’un hotel modern. Des de les terrasses són espectaculars les vistes a la nostra ciutat, i constitueix un enclavament per gaudir del que va arribar a ser un dels grans somnis del doctor Andreu.

Publicitat

Jaume Oleza és arquitecte

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

La Seu del Districte s’omple de brossa: nova protesta de Defensem Can Raventós

La plataforma sarrianenca apunta contra Maria Eugènia Gay per "trencar el consens" que existia amb el barri

Es reobre provisionalment la circulació a Mandri després de tallar-se per les obres de l’L9/10

A partir del 10 de febrer es restablirà la circulació en dos carrils, un per sentit, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de Bigai

Luis de Eguílaz i l’Eulàlia, “una payesa de Sarriá”

La vinculació de l'escriptor gadità amb la vila: les pistes de premsa i els vincles personals que revelen per què Sarrià va marcar l’origen i la inspiració de l’obra

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí