Opinió
Marta Royo
L’any nou ja és aquí i, amb ell, arriben els bons propòsits. Aquest 2025, fixem la mirada en el nostre barri: els petits comerços, els locals de sempre i les marques més oblidades, aquelles que lluiten cada dia per no abaixar la persiana. Són qui dona vida als carrers i omplen d’històries cada cantonada. Però darrere de cada persiana oberta, de cada llum encesa, hi ha persones que treballen incansablement.
Hi ha el peixater, que gairebé no dorm. Quan la ciutat encara reposa, ell ja és al mercat triant el millor peix per als seus clients. Coneix cada peça, cada temporada i cada persona que s’apropa al taulell. Perquè servir bé no és només vendre; és estimar el que fas, tenir-ne cura. I ell ho sap millor que ningú.
Hi ha les llibreteres, que llegeixen cada vespre –i sovint fins a la matinada– perquè volen trobar-nos aquella novel·la que necessitem sense saber-ho. Un llibre per regalar, per aprendre o, senzillament, per escapar-nos del món durant una estona. Cada recomanació és una mostra de la seva passió pel barri i pels llibres, perquè elles no venen només llibres: ens regalen somnis i experiències.
Hi ha l’emprenedora, que durant el dia treballa a la seva feina de sempre per arribar a final de mes i, als vespres, es dedica al seu projecte personal. Sap que el seu somni no es pot esperar, però tampoc pot renunciar a la seguretat d’un sou estable. Així, prepara pressupostos, respon correus i imagina un futur millor mentre la seva oficina és la taula del menjador o una taula en un bar ple de portàtils. Sí, perquè els bars, avui dia, també són petites oficines per a aquells que no poden permetre’s un local propi.
També hi ha els joves estudiants que fan classes particulars de repàs. Amb il·lusió, ajuden altres nois a aprovar exàmens mentre es treuen quatre calerons. Uns diners que els serviran per anar de concert, fer una escapada o, simplement, per donar un cop de mà a casa. Cada esforç els apropa als seus somnis i fa créixer la comunitat.
I ben aviat, al nostre barri, obrirem les portes d’un nou espai molt esperat: la Biblioteca J.V. Foix. Serà refugi, inspiració i punt de trobada. Allà s’hi reuniran estudiants, autònoms, emprenedors, lectors apassionats i somiadors incansables. Grans i petits, nens i avis. Perquè una biblioteca no és només un lloc per llegir o estudiar: és un far de llum, un símbol de renaixement en un barri que vol recuperar el seu batec. Un lloc que ens recorda que el coneixement, la cultura i la dedicació són els pilars per tirar endavant.
Aquest és el nostre barri: una comunitat plena de gent que treballa de valent, cadascú a la seva manera, per mantenir-lo viu. Les persianes tancades i els locals buits no són el final d’un camí; són un avís que ens recorda que cal continuar. Continuar comprant al petit comerç, entrar a la llibreria del costat de casa, anar a buscar el peix a la parada de sempre, somriure a qui ens serveix el cafè i reconèixer l’esforç de qui obre cada dia.
Treballar és l’únic camí. I no només per subsistir, sinó per fer créixer el barri, la ciutat i el país. Aquest 2025, jo tinc un propòsit molt clar: cuidar el barri, continuar donant suport als petits comerços i mantenir el reconeixement de l’esforç de tots aquells que no es rendeixen. Perquè si hi ha una cosa que ens defineix, és aquesta: la voluntat de treballar, de reinventar-nos i de continuar somiant.
I recordem-ho sempre: abans de reclamar drets, hem de complir amb els nostres deures.
Marta Royo Espinet és és publicista i CEO de Mosaiking Comunicació
