Publicitat

Per què ens costa parlar altres idiomes?

Publicat el 29.5.2015 9:00

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Publicitat

Ahir a la nit sopant a un restaurant xinès, com sol passar, quan vam demanar “arroz con tres delicias” el cambrer ens va respondre: “Aloz tles delicias y algo más?”. Aquesta pronúncia és comuna en la comunitat asiàtica, però no us heu preguntat pas, per què passa això?

Publicitat

Per nosaltres, acostumats al so de la R, ens pot semblar fins i tot estrany que algú no sigui capaç de pronunciar aquest so. Però no ho és tant, tot té la seva explicació. Hi ha una àrea del cervell, anomenada còrtex auditiu, que s’encarrega de processar els sons. Ens podem imaginar aquesta àrea com un piano, amb moltes tecles; cada vegada que sentim un so s’activa una part del cervell, com si toquéssim diferents tecles. Així, en funció de les tecles que es vagin tocant, anirem formant les paraules i després d’escoltar-les les podrem reproduir (d’això se n’ocupa una altra àrea del cervell). El secret està en què aquest piano no és igual per a tothom. Tots tenim un piano, però les tecles són diferents: hi ha qui en té més, d’altres menys. Aquestes diferències depenen de l’experiència.

Anem a pams. Quan naixem tenim un piano amb una única tecla molt llarga, que s’activa davant de tots els sons. Durant els primers mesos de vida, en funció dels sons que escoltem, anirem dividint aquesta gran tecla en d’altres de més petites. De manera que quan escoltem un so, ja no se’ns activarà tota la regió, sinó només una part d’aquesta. Aquestes divisions ens permeten distingir els diferents sons. Per tant, si un nadó sent uns 100 sons diferents durant els primers mesos, el seu cervell tindrà 100 tecles per poder distingir aquests sons. Però si només en rep 30, llavors només en tindrà 30.

Un cop som adults el nostre cervell perd aquesta capacitat de canviar (de dividir les tecles en altres de més específiques per a un so), de manera que si escoltem sons nous, no els podrem distingir… però tot i així se’ns activarà alguna tecla a l’escoltar nou sons, sons més o menys semblant. I això és el que els passa a molts asiàtics. Quan senten la R, se’ls hi activa la tecla L ja que de petits no han estat exposats al so R, de manera que el seu piano encara té les tecles d’ambdós sons juntes. Això resulta que al reproduir el so R, el pronuncien com a L.

Ep! Però això no és exclusiu dels asiàtics, segur que a tots vosaltres us ha passat alguna vegada. Molts de nosaltres quan repetim paraules amb anglès que ha dit una persona nadiua, ens diu que no les diem bé però nosaltres les sentim igual, això és degut a què uns sons que nosaltres no hem diferenciat, ells sí que ho han fet. Un altre exemple serien els sons vocàlics dels portuguesos.

Els nadons de famílies bilingües tenen un avantatge, ja que senten més sons que altres nadons, però no només aquests; s’han fet estudis que demostren que els nadons que escolten música clàssica amb diverses tonalitats també tenen una major capacitat de discriminar sons!

Però ara no ens obsessionem! Els nadons cal que facin altres coses, a part d’escoltar música i sentir parlar diferents idiomes. A més a més, la diversitat lingüística és ben bonica!

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans

propostes a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Arrenca la campanya de vacunació: a qui li toca la de la grip, COVID-19 o totes dues

Salut fa una crida a reforçar la protecció de les persones més vulnerables abans que s’intensifiquin els virus respiratoris

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí