Mariano de Foronda, el marquès dels tramvies i la “forondotèlia”

Història

Carles Romaní

Mariano de Foronda y González-Bravo (El Escorial, 1873 − Foronda, 1961) −mencionat de vegades com Mariano de Foronda y González-Vallarino, segons l’ús del cognom de la seva mare− semblava predestinat, des del mateix naixement, a dirigir companyies de tramvies. El seu oncle Carlos de Foronda y Valcárcel va ser el primer president de la Compañía General de Tranvías de Barcelona, i un altre parent, Manuel de Foronda y Aguilera, va ser fundador de la Sociedad de Tranvías del Norte de Madrid. Però en la seva incorporació a The Madrid Street Tramway com a cap de personal, a finals dels anys noranta del segle XIX, quan la tracció animal era l’única força motriu, podria haver-hi pesat tant el fet que el director general de l’empresa fos el seu cunyat, Henry Brown, com el grau de tinent de cavalleria, que aportava disciplina militar i coneixements en la gestió de cavalls i mules. 

L’any 1902, una nova empenta del cunyat, aleshores conseller delegat de The Barcelona Tramway Company, va dur Foronda a Barcelona, per ocupar en aquesta empresa el càrrec que ja ocupava a Madrid. L’any 1905, quan ja n’era el president, The Barcelona Tramway Company va ser adquirida per Les Tramways de Barcelone, societat participada principalment per accionistes belgues i alemanys. A partir d’aquest moment, Mariano de Foronda es va convertir en l’home fort a Espanya del holding Sofina (accionista, entre altres empreses, de Barcelona Traction, Barcelonesa de Electricidad i Energía Eléctrica de Cataluña) fins que, amb la proclamació de la República, va haver d’abandonar els tramvies de Barcelona. Abans, però, les obligacions al capdavant de l’empresa no li havien impedit exercir com a diputat, representant el Partit Conservador per la circumscripció de Jaén entre 1907 i 1923, ni compatibilitzar-ho amb la direcció de l’Exposició Internacional del 1929. 

A Les Tramways de Barcelone, Foronda va dur a terme la modernització tècnica del servei mentre, alhora, aplicava un control ferri sobre el personal i es negava a reconèixer drets col·lectius o a acceptar la mediació sindical. Durant la seva direcció, els conflictes laborals van ser freqüents. Alguns dels enfrontaments més destacats van produir-se els anys 1906, coincidint amb un context d’agitació social generalitzada, i el 1909, durant la Setmana Tràgica, en què l’empresa va quedar inactiva durant una setmana. Fidel a la seva actitud autoritària −no exempta de paternalisme−, va denunciar públicament els fets com un acte de barbàrie i va exigir al govern una repressió exemplar. 

L’episodi més significatiu, però, va ser la vaga de tramvies de 1914 −motivada per l’exigència d’augments salarials i pel rebuig als horaris laborals prolongats−, que va paralitzar la ciutat durant diversos dies. Foronda es va negar rotundament a negociar amb els representants obrers, agafant-se en la intervenció de les autoritats i en la contractació d’esquirols. Un testimoni impagable d’aquest conflicte és la fotografia amb què un grup de treballadors va obsequiar Foronda. La imatge portava una sarcàstica dedicatòria: “Obsequio de los Empleados de la Sección de Sarriá al Exmo. Sr. D. Mariano de Foronda y González Vallarino Director de Los Tranvías de Barcelona S. A. en recuerdo y como protesta del intento de huelga del personal tranviario. En Marzo de 1914”.

Que fos precisament la secció de Sarrià la que preparés aquesta imatge, i no qualsevol altra de les que estaven operatives a Barcelona, podria no ser casual: des de l’any 1908 o 1909, Mariano de Foronda estava empadronat a la −encara− vila independent, on era propietari de la finca del número 9 del carrer de la Pau (situada on avui hi ha el 13 del carrer de la Duquessa d’Orleans). Els projectes de reforma de l’habitatge, dels anys 1907 i 1908, els va signar −tampoc sembla casual− l’arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, que, entre 1909 i 1935, va ser arquitecte de la Compañía Auxiliar de Tranvías y Ferrocarriles Económicos de Barcelona.

L’any 1915, a la torre del carrer de la Pau hi estaven empadronats el matrimoni format per Mariano de Foronda i Maria de las Mercedes Gómez de Uribarri, cinc persones de servei domèstic i una institutriu. Sorprenentment, el padró no esmenta els quatre fills de la parella.

Marquès per herència paterna, Mariano de Foronda tenia la dèria de col·leccionar bitllets de tramvia i ferrocarril, fins al punt que, al nostre país, aquesta afició rep el nom de “forondotèlia”.