Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Eduard Llorens
La parròquia de Sant Ildefons, al carrer Madrazo, al barri de Galvany, va acollir dilluns 20 d’abril la xerrada “Una societat a la corda fluixa”. Oberta al veïnat, la trobada va reunir dues mirades complementàries sobre la realitat social de la ciutat: la de Lluís Rissech, vinculat a Càritas, i la de Pere Agustí, voluntari de Projecte Sostre Barcelona. Entre dades i testimonis, es va dibuixar el retrat d’una Barcelona que avança, però amb esquerdes importants.
L’acte s’emmarca en el cicle de trobades que la parròquia impulsa des de fa mesos per reflexionar sobre qüestions socials i comunitàries. Amb un rerefons inspirat en el pensament social de l’Església i en l’exhortació apostòlica Dilexi te del papa Lleó XIV, la iniciativa vol obrir el debat més enllà de l’àmbit estrictament religiós.
Rissech va presentar l’informe FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada), fundació impulsada per Càritas, com una eina d’anàlisi social clau per entendre la societat des de fa dècades, amb un treball extens d’enquestes i entrevistes qualitatives que analitzen factors com l’habitatge, la salut, la xarxa relacional, la feina o la participació política. Segons les dades que va exposar, a Barcelona un 17% de la població es troba en situació d’exclusió, millorant les dades de 2021, en plena pandèmia, quan va arribar a ser del 32%. L’informe també alerta que l’habitatge és una de les principals esquerdes del sistema: 730.000 persones a Catalunya tenen dificultats d’habitatge i el 15% de la població, quan ha pagat el lloguer, cau en situació d’exclusió severa.
“El creixement econòmic no s’ha traduït en més cohesió social”, va resumir. Tot i que l’atur se situa al voltant del 8% (7% pels autòctons, 12% pels nouvinguts, 15% pels joves), tenir feina ja no garanteix estabilitat: molts salaris no cobreixen el cost de l’habitatge ni permeten projectes de vida sòlids. També va deixar clar que la salut i la manca de xarxes de suport continuen marcant diferències entre qui té recursos i qui queda fora del circuit.
Un dels punts que més va sorprendre va ser el contrast entre la despesa pública i la inversió social en funció de la nacionalitat de les persones. Rissech va insistir que les polítiques públiques destinen un 82% dels recursos a la població d’aquí i només un 18% als nouvinguts. En canvi, les entitats socials treballen bàsicament amb persones migrants que els mecanismes ordinaris deixen fora. La seva intervenció també va remarcar que la contribució social i econòmica de les persones migrants és superior a la que sovint es reconeix en el debat públic. Rissech també va destacar la importància de la participació social i política com a factor d’integració, i va recordar el paper de Càritas no només en l’atenció directa, sinó també en la denúncia de les desigualtats.
La segona part de la sessió va deixar les xifres per posar rostre a la realitat. Pere Agustí va presentar l’experiència de Projecte Sostre Barcelona, una iniciativa nascuda a la Barceloneta l’any 1992 a partir d’un grup de veïns que volien donar resposta a situacions de persones sense llar. El projecte, de dimensió reduïda, acull actualment sis homes majors de cinquanta anys i funciona gràcies a mig centenar de voluntaris i al suport d’una educadora social.
Agustí va posar l’accent en el valor de la trobada personal, explicant que la relació directa amb les persones acollides desmunta prejudicis i obliga a sortir de les pròpies rigideses morals i emocionals. Va defensar que la proximitat física i l’escolta activa humanitzen, creant una mena d’«alquímia relacional», i que Sostre Barcelona no és només un servei assistencial, sinó una escola d’humilitat i esperança que es construeix dia a dia.
També va apuntar la importància d’una disposició interior que permeti acollir l’altre amb autenticitat. Per Pere Agustí, l’acció social, viscuda amb profunditat, no només respon a necessitats materials, sinó que interpel·la i transforma.
Ambdós ponents van coincidir a assenyalar una certa desconnexió social davant el patiment aliè. Les dades, d’una banda, i les històries personals, de l’altra, van servir per recordar que darrere de cada percentatge hi ha persones concretes.
L’acte va reunir una cinquantena de persones, majoritàriament del barri, que van participar en el torn de preguntes. La sessió a evidenciar l’interès i la inquietud per unes problemàtiques que sovint es perceben llunyanes. Des de Galvany, la parròquia de Sant Ildefons va posar damunt la taula una realitat que travessa tota la ciutat, també els barris aparentment més acomodats.
