Publicitat
spot_img

Diuen

Publicat el 1.3.2018 16:00

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Segurament, alguna vegada, haureu sentit que només utilitzem el 10% del nostre cervell. Quina barbaritat! El cervell és un òrgan molt important i complex. No ens podem permetre no utilitzar-lo tot. A part, els humans som els éssers vius amb que, proporcionalment, tenim el cervell més gran. Tant, que això dificulta l’acte de parir. Per tant, evolutivament aquest òrgan ha patit una pressió selectiva per fer la seva funció amb el mínim volum.
Com ja deureu saber, el cervell és l’òrgan que permet als humans tenir pensament i raonament. Gràcies a aquest òrgan podem parlar, llegir i entendre el que escoltem, així com recuperar aquesta informació més endavant —la memòria— també s’encarrega de processar els estímuls sensorials, ja que està connectat amb la resta del cos (quan la mà sent fred envia la informació al cervell i, gràcies a aquest, entenem que la superfície que toca la mà és freda). De forma inversa, els moviments que executa el nostre cos es construeixen al cervell. Gràcies al cervell podem distingir la dreta de l’esquerra, respondre a una amenaça, emocionar-nos i fins i tot regular la nostra fisiologia segons la llum del dia (ritme circadiari). I encara podríem seguir!

Publicitat

I com aconsegueix el cervell dur a terme totes aquestes funcions? Doncs mitjançant connexions entre neurones. Les neurones són unes cèl·lules molt especialitzades que es poden transmetre entre sí senyals químics i elèctrics. Podríem comparar la xarxa neuronal amb la xarxa de carreteres i camins. Cada vegada que construïm un nou record o informació es crea un nou camí en aquesta xarxa. De vegades deixem d’utilitzar aquest camí (com seria recordar a on vam aparcar la bicicleta un dia concret) i llavors es desdibuixa, perdem el record; d’altres vegades el camí que creem l’utilitzem molt sovint (per exemple l’acció de cordar les sabates) i llavors es converteix en tota una autopista que ja no oblidem. És tan important potenciar els camins que necessitem com eliminar els que no fem servir, ja que el nostre cervell no es pot permetre el luxe d’emmagatzemar informació que no fem servir!

Publicitat

Ara bé, les neurones no són les úniques cèl·lules del cervell, hi ha un altre tipus de cèl·lules que s’anomenen glia. Sense la glia, les neurones no podrien dur a terme la seva funció d’enviar-se senyals. Concretament, la glia s’encarrega d’accelerar el temps en què les neurones s’envien senyals elèctrics. Els hi proporcionen nutrients i oxigen, els serveixen de suport, cobreixen el cervell, eliminen les substàncies tòxiques del cervell i són les que fan la funció immunitària. Per tant, les funcions del cervell depenen dels dos tipus cel·lulars. Fa un temps es va postular que el 90% de les cèl·lules del cervell eren glia i només el 10% neurones. Potser d’aquí ve el malentès que només utilitzem el 10% del cervell. D’una banda cal dir que si així fos, la glia està constantment treballant i que, per tant, no és cert. Però d’altra banda cal remarcar que ara mateix es considera que més o menys hi ha un 50% de cada tipus cel·lular.

Mentre llegíeu aquest article potser no heu utilitzat el 100% del cervell de forma activa, però al llarg del dia segurament sí.

Marc Talló i Neus Mestre són biòlegs humans

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

La pesta porcina impacta Collserola: l’última hora i les restriccions per no propagar el brot

La Generalitat parla de "crisi sanitària", multarà les persones que se saltin restriccions i activa 400 efectius per controlar la propagació

Mou-te, mou-ho

Convé airejar, ventilar, fer que hi hagi renovació de l’ambient. És aconsellable per a la nostra salut, per no respirar altes concentracions de tòxics, però també per al nostre benestar mental, a nivell més subtil

Pesta porcina, pitjor impossible

"Voler responsabilitzar la ciutadania i coaccionar la llibertat de moviments al Parc de Collserola és una mesura ineficaç i del tot qüestionable": l'opinió de Jaume Llansó

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí