Publicitat

El càncer

Publicat el 29.6.2015 9:00

articles: naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Ahir tornant a casa després d’un llarg dia de feina al laboratori vaig seure al tren davant d’una parella d’avis molt concentrats en una discussió. Un d’ells va comentar que un company seu tenia càncer i que era molt estrany que ningú trobés la cura d’aquesta malaltia que mata a tanta gent. Molta gent pensa que el càncer és una malaltia com pot ser la grip o una gastroenteritis, amb uns símptomes clars i una causa clara, però no és així. Així doncs, què és realment el càncer?

Publicitat

El càncer és un terme genèric per referir-se al creixement descontrolat de les cèl·lules d’un teixit que comporta conseqüències a l’organisme. Quanta informació de cop! Anem-la desglossant. Primer de tot, cal saber que els òrgans del cos, com els pulmons o el fetge, estan formats per un conjunt de peces, anomenades cèl·lules. Cada cèl·lula té una forma i funció determinada. És com si cada òrgan del cos estigués format per una paret (el teixit) de maons (les cèl·lules). D’altra banda, mentre creixem, els òrgans també creixen, ja que les cèl·lules es poden dividir (una cèl·lula pot crèixer molt, duplicar el seu contingut i dividir-se per tal de crear-ne una de nova). Ara bé, quan ens fem grans, per mantenir estable l’arquitectura dels nostres òrgans, la capacitat de divisió disminueix. Si de sobte aquestes cèl·lules comencen a créixer més del compte, sense cap mena de control, la “paret” perd la seva forma. Aquest procés on les cèl·lules decideixen proliferar més del compte és el que coneixem com a tumor.

Per tant, quan sentim a parlar d’un tumor de pulmó o de pàncrees, es refereix a que algunes de les cèl·lules d’aquests òrgans han decidit dividir-se més ràpid del que toca, tot creant una protuberància. Però, quina diferència hi ha entre un tumor i un càncer?

Els tumors poden ser benignes, quan aquest creixement descontrolat de cèl·lules està localitzat; o malignes, altrament coneguts com a càncer, quan aquestes cèl·lules que creixen de forma descontrolada tenen la capacitat d’escampar-se per l’organisme i colonitzar altres òrgans i començar a créixer allà de forma descontrolada. Aquest fenòmen de les cèl·lules d’escampar-se per altres parts del cos s’anomena metàstasi.

Així doncs, és un error pensar que els pacients “amb càncer” tindran els mateixos símptomes, evolució i resolució de la malaltia ja que depenent de l’òrgan on es produeixi el creixement, si presenta metàstasi o no, de la mida de la tumoració, etc. hi haurà una severitat o una altra d’aquest.

Així doncs, el càncer, més que una malaltia, seria un conjunt de diferents malalties que tenen en comú un creixement descontrolat de les cèl·lules. És per aquest motiu que no sempre el remei per un cáncer serveix pels altres tipas de càncer. Per exemple, les medicines que arriben al pàncrees potser no poden arribar al pulmó i cal fer-ne de noves. Però sí que és cert que, com que tots els càncers tenen en comú aquest creixement descontrolat, la investigació d’un tipus de càncer també pot servir per els altres càncers. Esperem que en uns anys poguem parlar del càncer com un conjunt de malalties amb un tractament a disposicó!

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans

Podeu fer arribar les propostes de temes de bilologia mèdica que voleu que siguin tractats a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

Berta Cusó plasma l’extraordinària història del Circ Cric en un còmic

L’autora presenta a la Biblioteca de Sarrià L’extraordinària història del Circ Cric, un llibre que recorre els orígens, la trajectòria i l’esperit del projecte impulsat per Tortell Poltrona i Montse Trias

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí