Publicitat

La casa Tosquella, entre la història i l’oblit

Publicat el 21.6.2018 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

La casa Tosquella és una torre d’estil modernista situada a la cruïlla de la Ronda General Mitre amb els carrers Vallirana i Ballester. Un edifici construït el 1889 i que era propietat i la residència d’estiu d’Antoni Tosquella. Un ciutadà que va tornar d’Amèrica amb una bona posició econòmica després de la colonització espanyola, sent un exemple més d’aquella dita de “haver fet les Amèriques”. Aquesta torre és una de les primeres obres de l’arquitecte Eduard M. Balcells i Buigas, que va ser arquitecte municipal a Cerdanyola del Vallès durant molts anys i al 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona. La seva obra se situa entre el modernisme i un estil molt personal i eclèctic com es mostra en aquesta casa. Balcells va reformar aquesta torre cap al 1907 donant-li la fisonomia que avui dia coneixem. Una composició formada per mediació de línies corbes amb certes connotacions d’estil àrab. Balcells també és autor d’una de les torres del modernisme català a Sant Cugat del Vallès, la Casa Lluch. La casa Tosquella és una construcció a tres vents, amb una única planta d’alçada amb semisoterrani i un petit torreó. L’habitatge va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1974, i també està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Una torre que la seva història li ha fet passar comptes, atès que va ser “okupada” i oblidada durant molts anys, amb una llarga trajectòria de desencontres amb la seva llogatera. Tot això ha contribuït a que es trobi en un estat lamentable de conservació. Una situació que ha provocat des de fa anys, la reivindicació de les organitzacions veïnals per a la seva restauració, però de totes maneres encara avui en dia es poden admirar els seus exteriors malgrat que sigui amb una certa tristesa per el seu estat d’abandonament.

La torre en el seu aspecte estètic aplega un cert barroquisme en les seves formes que no deixa res a l’atzar. Les baranes de forja, les finestres i les seves carpinteries, les pilastres d’obra, el torreó amb la coberta de ceràmica vidriada, etc. Tot això contribueix a la realització d’un treball arquitectònic molt lligat a la tradició catalana, tant en la seva construcció com en els materials emprats. Només cal contemplar la forja de les seves reixes, així com les vidrieres i persianes. Una obra d’arquitectura en què l’artesania conjuntament amb la imaginació del seu arquitecte, proporcionen un resultat espectacular i d’una riquesa formal fora de tota dubte.

Publicitat

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí