Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El secret d’en Joe Gould

La veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit

Publicat el 19.3.2019 10:00

Cultura

Casa Usher Llibreters

Qui va ser Joe Gould? Va ser l’últim bohemi del Village, títol del qual presumia amb elegància melancòlica. Com a tal, se sentia amb el deure de ser un espectacle en si mateix; no hi havia res casual en la seva persona: era pretesament ridícul, presumptuós, inquisitiu, tafaner, burleta, sarcàstic i groller.

Desprenia la imatge de filòsof gandul que està escrivint un llibre sense forma anomenat Història oral del nostre temps, un manuscrit ingent que consta d’uns nou milions de paraules, totes escrites a mà només llegibles per ell amb la intenció de passar a la posteritat com l’historiador més brillant del segle. En la Història oral recopilava les coses que havia vist i sentit: un text sense forma –no li cal- on s’acumulen converses anotades literalment, biografies, relats, descripcions

Publicitat

Però la veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit: ell mateix és la seva construcció literària, i Mitchell, que descobreix el secret, assumeix el seu paper, segueix la farsa i escriu els retrats de Gould.

I qui va ser Joseph Mitchell? Va ser un dels principals escriptors americans del segle XX i pare del periodisme actual.

Els dos textos que es reuneixen en el llibre El secret d’en Joe Gould (edicions de 1984, traducció de Griselda Garcia) són dos articles que Mitchell va escriure per a la secció “Perfils” del The New Yorker: el primer, “El Professor Gavina”, es publica el desembre de 1942 i vint-i-dos anys després l’autor torna al mateix personatge, i el setembre de 1964 veurà la llum “El secret d’en Joe Gould”.

Com en Gould, Mitchell, abans d’arribar a Nova York sempre s’havia sentit fora de lloc. Nova York és on els dos se senten com a casa i la mateixa ciutat es converteix en el personatge principal de tota la seva literatura, amb la qual explica coses que passaven desapercebudes a la majoria de gent.

Parlant d’en Gould es va adonar que, en certa manera, escrivia sobre ell mateix: “Sempre tries a algú proper que, fet i fet, acaba fent-te escriure sobre tu mateix”. Així, tant en les autobiografies com en les biografies, igual que en la història, els fets no diuen tant com les paraules i és preferible una bona ficció que una realitat mediocre.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les recomanacions de la Casa Usher per aquest estiu

Un recull de llibres ideals per ser els millors companys de viatges d'aquestes vacances, tria la teva pròxima aventura, busca una bona ombra i comença a gaudir!

Les recomanacions de la Casa Usher per Sant Jordi

Entre roses i dracs, les llibreteres han seleccionat històries que bateguen, des de joies de la ficció fins a assajos punyents

La desolació del «western» llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Vuit adolescents amb guants de boxa: «Cop de llum», de Rita Bullwinkel

L'escriptora s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original
spot_img

El passerell: característiques i curiositats

La seva principal amenaça, a més de la desaparició del seu hàbitat i l'ús de pesticides, és el silvestrisme

El jardí exterior

"De la mateixa manera que necessito harmonia a l’interior, també en necessito a l’exterior, perquè com és a dins és a fora i com és a fora és a dins": l'article de Glòria Vilalta

Nous veïns afectats per l’esvoranc podran tornar a casa aviat mentre d’altres es constitueixen en una plataforma per reclamar indemnitzacions

L’Ajuntament de Barcelona aprova una proposició de Junts per ajudar els comerços afectats per l'esvoranc de l'L9

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí