Publicitat

Els primers i els darrers instants de la nostra vida

L'adéu als morts i la benvinguda als nadons són instants únics que la pandèmia ens està robant

spot_img

Publicat el 27.4.2020 13:26

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

Aristòtil definia l’ésser humà com “l’animal que parla”. L’ésser humà és un ésser sociable per naturalesa, que assoleix l’excel·lència en contacte amb altres persones. I aquesta pandèmia ens obliga a seguir un llistat de coses molt difícils per als éssers sociables que som: distanciament, solitud, mascaretes que impedeixen parlar, quedar-se a casa i no acomiadar-se de les persones estimades.

Publicitat

Es podria dir que les persones que sobreviuen al coronavirus moren una mica per dintre, perquè estem obligats a inhibir les nostres emocions. I les emocions són el motor que ens mou a fer alguna cosa o que ens posa en marxa. El ritual de la mort ajuda als humans a acceptar aquest fet, el suport emocional de la companyia dels familiars i amics ajuda a canalitzar les emocions. Atès que el consol és una forma de donar permís a l’expressió de la tristesa. I l’absència de l’acomiadament, és un risc pels individus que no es poden acomiadar. Com passa en les desaparicions o catàstrofes naturals on no es pot dir adéu i es pot tenir la sensació de creure que aquella persona no ha mort. Es podrien fer dues coses per dir adéu sense poder dir-ho; la primera, és pregar molt per la seva ànima, perquè resti en pau i descansi, i la segona, escriure una carta a la persona que hem perdut explicant tot el que li hauríem volgut dir, com li hauríem expressat l’amor que sentíem per ella, i sobretot, el goig que hauríem sentit en poder tan sols compartir els darrers instants de la seva vida. Així, a la nostra manera ens acomiadaríem d’ella i ens quedaríem amb la consciència neta i el cor tranquil.

Publicitat

A banda d’això, també hem de parlar dels primers instants de la nostra vida, quan naixem. En aquesta crisi sanitària hi ha dones embarassades que, per culpa del coronavirus, han tingut els seus bebès allunyats de l’amor i la calidesa dels seus familiars més propers, han estat soles. Podem dir, doncs, que els instants més importants de les nostres vides, els primers i darrers instants de la nostra existència, ja no tornaran, i són els instants que precisament aquesta pandèmia ens està robant.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Com assolir el benestar per a la gent gran a l’estiu?

Consells per adaptar les rutines a les altes temperatures

Sense esperar res a canvi: Gràcies, avis

"Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l'oportunitat d'aprendre de la seva experiència i saviesa", escriu Puig
spot_img

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Adrià Plazas ja és a Barcelona: així l’han rebut després d’estar detingut a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, que va estar embarcat en els vaixells de la Flotilla, rep l'escalf de 400 persones a l'aeroport del Prat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí