Publicitat

Els primers i els darrers instants de la nostra vida

L'adéu als morts i la benvinguda als nadons són instants únics que la pandèmia ens està robant

spot_img

Publicat el 27.4.2020 13:26

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

Aristòtil definia l’ésser humà com “l’animal que parla”. L’ésser humà és un ésser sociable per naturalesa, que assoleix l’excel·lència en contacte amb altres persones. I aquesta pandèmia ens obliga a seguir un llistat de coses molt difícils per als éssers sociables que som: distanciament, solitud, mascaretes que impedeixen parlar, quedar-se a casa i no acomiadar-se de les persones estimades.

Es podria dir que les persones que sobreviuen al coronavirus moren una mica per dintre, perquè estem obligats a inhibir les nostres emocions. I les emocions són el motor que ens mou a fer alguna cosa o que ens posa en marxa. El ritual de la mort ajuda als humans a acceptar aquest fet, el suport emocional de la companyia dels familiars i amics ajuda a canalitzar les emocions. Atès que el consol és una forma de donar permís a l’expressió de la tristesa. I l’absència de l’acomiadament, és un risc pels individus que no es poden acomiadar. Com passa en les desaparicions o catàstrofes naturals on no es pot dir adéu i es pot tenir la sensació de creure que aquella persona no ha mort. Es podrien fer dues coses per dir adéu sense poder dir-ho; la primera, és pregar molt per la seva ànima, perquè resti en pau i descansi, i la segona, escriure una carta a la persona que hem perdut explicant tot el que li hauríem volgut dir, com li hauríem expressat l’amor que sentíem per ella, i sobretot, el goig que hauríem sentit en poder tan sols compartir els darrers instants de la seva vida. Així, a la nostra manera ens acomiadaríem d’ella i ens quedaríem amb la consciència neta i el cor tranquil.

Publicitat

A banda d’això, també hem de parlar dels primers instants de la nostra vida, quan naixem. En aquesta crisi sanitària hi ha dones embarassades que, per culpa del coronavirus, han tingut els seus bebès allunyats de l’amor i la calidesa dels seus familiars més propers, han estat soles. Podem dir, doncs, que els instants més importants de les nostres vides, els primers i darrers instants de la nostra existència, ja no tornaran, i són els instants que precisament aquesta pandèmia ens està robant.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

Radars presenta el IV Concurs de Microrelats per repensar la vellesa

La iniciativa, emmarcada en Sant Jordi i Santa Jordina, convida la ciutadania a escriure relats que trenquin estereotips i mostrin noves mirades sobre l’envelliment

Mantenir-se actiu és sinònim de benestar 

És necessari promoure una vida activa, amb activitats significatives i adaptades, per afavorir l’autonomia, el benestar emocional i la participació social en edats avançades

Reptes i oportunitats per garantir una atenció inclusiva a les persones grans LGBT

És necessari generar entorns segurs, respectuosos i amb consciència de la diversitat per garantir el benestar emocional i el reconeixement de la identitat en edats avançades
spot_img

Sant Jordi 2026 a Sarrià – Sant Gervasi: les propostes a tots els barris del districte

Descobreix la programació completa per al Sant Jordi a Sarrià - Sant Gervasi i els detalls de cada proposta

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

Organitzar-se per quedar-se: Cassoles respon a les traves a la pròrroga del lloguer

El Sindicat d’Habitatge de Cassoles convoca una assemblea oberta dilluns vinent per orientar els veïns davant les noves opcions de pròrroga dels contractes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí